El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Per què ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.
Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Per què no haver-ho dit? Per què no haver viscut estimant-se sense orgull?
“Ara parla sol… Ara sembla que es dirigeixi a un oient invisible, una mena de jutge… Explica el que “va passar”. Malgrat la coherència del discurs, es contradiu unes quantes vegades, en la lògica i també en els sentiments. S’hi troba la grolleria del pensament i del cor i, alhora, un sentiment profund. De mica en mica aclareix realment el que va passar i centra “les idees en el que toca”. El seguit de records que ha evocat, a la fi, el condueix inexorablement a la veritat. La veritat li eleva l’esperit i el cor…”
Fiódor Dostoievski, pròleg al seu relat
De
Fiódor Dostoievski
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Andreu Benito
Traducció
Miquel Cabal Guarro
Treball sobre el text per la dramatúrgia
Ramon Vila
Versió final
Andreu Benito, Ramon Vila i Oriol Broggi
Vestuari
Elisabet Meoz
Espai i llums
Equips tècnics de La Perla 29
Idea original
Andreu Benito
Una producció de La Perla 29
Escoltem i veiem l’Andreu passar per les paraules i els silencis de Dostoievski i descobrim, a través de la seva manera de dir, una forma radical d’explicar un personatge. Sembla que mentre parla té un ull mirant-se a ell mateix mentre és a escena, i pot estar pendent de transmetre emocions inconscients com si tibés les regnes d’uns cavalls que es desboquen.
Tot està en el seu to de veu, en ell mateix i allò que explica. En l’aire que compartim. En allò que l’actor és mentre encarna un personatge. Escoltant allò que diu, pensem que ”quan l’actor és a escena ens fa descobrir qui és (i qui som)”, “atent a allò que està fent, com amb un ull, una mirada exterior, servint-nos una experiència comuna entre ell i nosaltres” com diu Yoshi Oida, i “amb una paciència infinita i una determinació sense fissures”. Amb l’Andreu el temps queda suspès, i ens meravella la importància d’un punt i a part.
Tota la vida suspesa en l’aire.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
