Un obús al cor

Un obús al cor, una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Un monòleg de Mouawad en el qual trobem quasi un resum de tota la sèrie de La sang de les promeses. Un text d’un altíssim voltatge. Un treball íntim amb l’Ernest i dirigit a quatre mans.

Quan un text t’arriba al cor d’aquesta manera, l’única cosa que podem fer és posar-nos a assajar i a construir alguna cosa per fer de pont cap als espectadors. Wajdi Mouawad afila les paraules i crea una teatralitat que et travessa com un ganivet. “Una onada immensa m’arreplega des del fons del meu interior, i m’arrossega, i em llença contra els esculls del meu dolor”. 

Un obús al cor és un monòleg d’un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el seu teatre, les frases, els personatges, els temes, el dolor, l’humor, la pena i la tristesa, en 15 planes de poesia meravellosa.

Des de La Perla 29 tornem a apropar-nos al seu teatre, i hi descobrim de nou la màgia del monòleg, l’actor que sol, davant el públic explica amb el seu art una bona història. I hi desplega els sentiments; els patiments i les alegries. Ell sol, sense res més que el seu cos, la paraula, i el teatre.

Ernest Villegas, Ferran Utzet i Oriol Broggi