Un, ningú i cent mil
Un, ningú i cent mil (1926) és la darrera de les novel·les de Pirandello. Va ser una obra de llarga i difícil gestació, “la síntesi completa de tot el que he fet i la font de tot el que faré – va dir-. Serà com el meu testament literari, després de la publicació del text hauria de callar per sempre.”
Un home pateix una crisi d’identitat per una banal observació sobre el seu nas que li fa la seva dona mentre es mira al mirall. A partir d’aquest moment, el mirall li retornarà la imatge de “l’altre”, de l’home que no és, sinó que sembla ser: l’individu que no és “un” sinó “cent mil”, algú amb tantes personalitats com els altres poden atribuir-li. Qui fa aquest descobriment es converteix en “ningú”, almenys per a ell mateix, perquè no li queda més possibilitat que veure’s com els altres el veuen, és a dir, en les seves cent mil diverses personalitats.
De
Luigi Pirandello
Direcció
Ferran Utzet
Adaptació
Ferran Utzet
a partir de la traducció de Marina Laboreo (Edicions de la Ela Geminada, 2017)
Amb
Laura Aubert
Marc Rodríguez
Llums
Pep Barcons
So
Guillem Rodríguez
Vestuari
Giulia Grumi
Espai i utilleria
Paula Miranda
Una producció de La Perla 29
Qui soc jo en realitat? Poques preguntes tan senzilles de formular com aquesta han desencadenat més crisis d’identitat. Potser perquè la resposta, l’autèntica resposta, pot fer-ho trontollar tot… Aquest és l’abisme on, de forma inesperada, es veu abocat Vitangelo Moscarda (Marc Rodríguez), el protagonista de Un, ningú i cent mil. Tot comença el dia que la Dida (Laura Aubert), la seva esposa, li diu que té el nas tort. Aquesta observació aparentment banal precipita una reacció cada cop més desmesurada de Vitangelo, que comença obsessionant-se amb la imatge que els altres que tenen d’ell i, posteriorment, s’enfronta a la colossal tasca de descobrir quin és el seu autèntic jo. Si és que n’hi ha només un…
La profunditat, minuciositat i humor amb què Pirandello descriu l’odissea de Vitangelo Moscarda ens fa seguir-lo sense dubtar pels camins cada cop més delirants i lúcids de l’autoconeixement. No només això: la confusió de Moscarda pren una dimensió inesperada en la modernitat híper-connectada en què vivim. Perquè en l’època de la virtualitat, de les xarxes, dels perfils… Qui soc jo en realitat?
Un ningú i cent mil és un espectacle que adapta la novel·la homònima de Luigi Pirandello, escrita el 1926. Una primera versió de l’espectacle es va estrenar durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. Les Nits de la Maleta a la Perla, celebrat a la Biblioteca de Catalunya a l’octubre de 2017.
Ferran Utzet
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
