Què és La Mussara?

A les muntanyes de Prades, al Baix Camp de Tarragona, a uns mil metres d’altitud, continua despoblada des de fa més de cinquanta anys La Mussara. Es tracta d’un remot nucli abandonat de 22 cases i l’església que les agrupava.

El seu origen es remunta als temps anteriors als documents escrits, perdut enmig en la boira que envolta aquelles muntanyes. S’hi han trobat vestigis de l’Edat del Bronze, tot i que la primera menció apareix en una acta de concòrdia de 1173 entre el rei Alfons I el Cast i l’arquebisbe de Tarragona. Sembla que el seu nom prové dels sarraïns, que amb la seva arribada l’haurien anomenat Musâra, és a dir, passeig o lloc de trànsit. I el fet és que el trànsit ha marcat gran part de la història d’aquest poble perdut; un trànsit de bàndols i de cultures, de pràctiques i creences, un trànsit en què també es troben els nostres dos personatges a l’espera d’una visita extraordinària...

A La Mussara hi ressonen noms antics com Cal Po, Ca l’Estevanet, Ca la Mont-rala, Cal Gravat, o les tavernes de Ca l’Estudiant i Cal Cassoles. Els seus habitants passejaven pel Carrer de la Roca, el Carrer de davant de la Bassa, el carrer de l’Església, el Carrer Major i la plaça. El poble havia arribat a tenir 323 habitants entre el 1857 i 1860, i cada any celebraven la festa major el 6 d’agost, per Sant Salvador. Però tot això ha quedat reduït a quatre parets, un campanar, algun arc i alguna biga, vestigis materials de vides fortes i silencioses que no fa massa habitaven i treballaven un territori sec i abrupte. Els veïns van anar abandonant progressivament el poble i els masos del voltant, buscant indrets fèrtils amb més aigua i perseguint les facilitats que el segle XX inventava; fins que a finals dels anys 60 La Mussara quedava deserta i en mans de la devoradora natura, indiferent als nostres moviments quan encara eren minúsculs.