Eitan és un jove alemany jueu que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a Wahida, una jove àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI que es va convertir de l’islam al cristianisme per obligació. Tots dos s’enamoren, fet que obliga a Eitan a enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses integristes. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà a la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel Aviv, on descobriran el seu passat familiar, en una barreja de creences, religió, ADN humà i atzar.
Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del mon exterior sobrevola la vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.
De Wajdi Mouawad
Direcció Oriol Broggi
Traducció Cristina Genebat
Amb
Guillem Balart
Xavier Boada
Joan Carreras
Màrcia Cisteró
Miriam Moukhles
Xavier Ruano
Clara Segura
Espai Oriol Broggi
Llums Albert Faura
So Damien Bazin
Vídeo Francesc Isern
Vestuari Berta Riera
Fa ja gairebé tres anys que aquest text sobrevola els nostres somnis. Va entrar ben endins meu la primera vegada que el vaig llegir, i penso en ell com una manera de donar continuïtat als grans projectes que volem afrontar des de La Perla 29. Aixecar un gran espectacle a partir d’un text -una altra vegada trencador i tremendament apassionant- de l’autor d’Incendis, Boscos i Cels. Acostar-nos a l’essència d’alguna cosa profunda, colpejar els espectadors i tornar a plantejar-nos el vell dilema del teatre: mirall o martell?
Recordo els silencis de les grans nits d’estrena, i penso en els nous personatges. I m’emociona pensar com aquests grans actors i actrius donaran forma als seus nous silencis. Com treballarem la dificultat d’entendre’ns. Com trobarem un llenguatge, una llengua.
Aquest espectacle neix d’una necessitat imperiosa de posar-se a assajar i d’ensenyar una història als espectadors. De com explicar-la i fer-la viure, tots junts. Neix de les ganes boges de fer teatre. D’un gran sentiment de col·lectivitat i de la convicció que pot sortir-ne una obra útil i molt estimada; una obra apassionant, fascinant, i necessària.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
