Som una companyia,
som una productora,
som un teatre.
LA PERLA 29 ÉS UN ESPAI DE CREACIÓ LLIURE.

La Perla 29, la llibertat del teatre

• Referentis i estètica
  Deia Salvador Espriu que encarava cada poema com un sabater davant d’un parell de sabates, sabent que en la dedicació i l’artesania hi residia tota la veritat del seu ofici. És des d’aquesta dedicació i artesania que neix el teatre de La Perla 29 Seguir llegint

  Un teatre de tradició, que beu dels grans textos clàssics, dels grans directors contemporanis, amb mirada pròpia i mantenint un diàleg viu amb el present –perquè al capdavall, el teatre, l’art efímer per excel·lència, no tindria cap valor si no dialogués constantment amb el seu present, amb el seu context, i el qüestionés–.

  El teatre és la nostra manera de mirar el món i de parlar-li, de compartir grans històries que tenen la força d’arribar a l’ànima, siguin de les més antigues o de les més contemporànies. Per explicar-les, el nostre teatre es basa en l’actor, en cuidar la programació, l’espai, el públic, els textos, l’estètica i el joc amb l’artifici.

  Aquesta manera de fer de La Perla 29 ve marcada per referents estètics i ideològics que ens ens proposen noves formes de relacionar-nos amb les contradiccions que afrontem. El teatre d’Art ha estat durant el segle XX un dels referents més assumits per les grans companyies. Per La Perla també ha estat una gran influència, un punt de partida per créixer i treballar d’una manera més propera, on l’espectador és còmplice del procés, el treball amb els actors és minuciós i l’experiència final de l’obra recull els diferents bagatges. Un teatre pròxim, detallat i basat en l'intèrpret, que neix de l’intercanvi en tots els àmbits, un altre tret molt singular de La Perla 29.

  Des del teatre de Peter Brook a nivell estètic, fins a la proposta del Teatre Lliure, que neix com a teatre privat però sempre amb vocació pública i de servei a la ciutadania. A ells i a altres creadors, la companyia els hi deu molt i és gràcies a tot aquest bagatge, que La Perla ha anat construint el seu paisatge, el seu imaginari íntim, buscant els matisos i entenent el teatre a la manera d’Espriu davant del seu poema.

  Ens defineix una estètica de la proximitat que posa l’accent en cada detall de l’experiència de l’espectador des del precís moment en què travessa les portes del teatre. Això es respira i es denota en l’espai, el personal del teatre, en la constel·lació d’actors i actrius que treballen amb nosaltres, en la gestió rigorosa i amable, el públic que es retroba i en un esperit de joc que ens fa tornar una vegada i una altra al teatre.

  Des dels inicis, hem apostat per un teatre de repertori, ens hem acostat sense complexos als grans textos, i amb una mirada particular, sense por a les paraules dels grans dramaturgs, hem fet muntatges de Shakespeare, Rostand, Txèkhov, Molière… Busquem les formes escèniques per explicar aquestes grans històries sense additius, respectant la força del text i el joc teatral que cada autor proposa.

  Una altra línia de treball que seguim consisteix en portar a escena textos no teatrals acompanyats per altres disciplines artístiques, en les fronteres entre gèneres, a partir de textos que ens han inspirat més enllà del teatre; obres d’autors com Stefan Zweig, John Berger, Svetlana Aleksiévitx, Tolstoi, Irene Solà... entre molts d’altres.

  Aquestes dues vessants han conviscut amb els nous llenguatges de l’escena. Des del treball audiovisual de Cels i Assedegats de Wajdi Mouawad, la recerca creativa de 28 i mig, o l’entesa entre la música mediterrània amb textos cabdals com Bodas de Sangre o L’Orfe del clan dels Zhao, o el treball coreogràfic d’El Poema de Gilgamesh...

  Darrera de cada muntatge, com un paisatge de fons, hi ha la voluntat de fer un teatre proper. Proper i complex. Relacionar-nos amb la vida a través de l’art, sense eliminar les dificultats, sinó cercant mecanismes per a compartir-les. “El dolor filtrat per l’art pot convertir-se en bellesa, i ens pot ajudar a comprendre’l”.

• Qualitat de la producció artística Entenem cada espectacle com una barreja indissociable d’art i de producció; l’un creix amb l’altre i es defineixen mútuament. Seguir llegint

  La Perla 29 és, per damunt de tot, una manera de fer: un rigor en la gestió, una producció curosa i atenta, una acollida festiva, la curiositat insaciable i un amor infinit per l’escena. Hem generat un sistema de producció propi i sostenible que està al servei de la creació artística. Es basa en el rigor dels processos, la proximitat en la comunicació, la innovació en les eines de gestió i, sobretot, la implicació d’aquests elements amb els processos de creació. Aquest model ens ha fet i definit, creant un segell propi. Ha facilitat un punt de trobada entre professionals de diferents sectors culturals i ha consolidat una estructura estable, capaç d’assumir grans reptes teatrals amb forta projecció pública.

  L’activitat de La Perla 29 està centrada en produccions pròpies, tant dins com fora el Teatre La Biblioteca. Al llarg d’una temporada es produeixen i s’estrenen al voltant de 4 espectacles, dels quals entre 1 o 2 són creacions i direccions d’Oriol Broggi. A més, participa en coproduccions que s’exhibeixen en el mateix teatre i també en altres espais. Finalment, La Perla 29 assumeix la producció executiva d’altres espectacles i acull projectes, artistes o companyies diverses, que se sumen a la nostra manera de fer i a la nostra línia estètica i discursiva; entenent que aquest és un bon valor de transformació.

  Actualment, la producció artística de La Perla treballa en desenvolupar tres aspectes més concrets: la cura de la direcció i programació artística lligada al Teatre La Biblioteca, estendre aquesta manera de fer més enllà del Teatre Biblioteca tot descobrint més veus de creadors emergents, i fer créixer el projecte en l’àmbit internacional, tant exportant el nostre teatre com engegant processos artístics transfronterers a Catalunya. Parlem del món i parlem amb el món.

  En tots els espectacles, siguin del tipus que siguin, apliquem el nostre model de gestió teatral, i això ha consolidat una estètica pròpia àmpliament celebrada pel sector professional, pel públic i per la crítica.

• El Teatre La Biblioteca L’experiència teatral comença en tot allò que envolta l’espai de representació; des de l’edifici fins a tots els llocs que l’espectador trepitja tenen importància a l’hora de construir el nostre projecte teatral. Seguir llegint

  L’espai defineix un teatre. I un teatre, com molt bé explicava Fabià Puigserver, “serà sempre, un combat entre la realitat i la ficció. El mateix edifici teatral serà sotmès a les tensions d’aquesta lluita, d’aquesta dialèctica física i emocional. Un espai teatral no és només un àmbit arquitectònic estructurat i fàcilment definible en metres, superfícies, alçades i capacitats. És també i per damunt de tot un espai de somni indefinit, perdut en el temps.”

  Aquest somni indefinit, perdut en el temps, ha estat per La Perla 29, des de l’inici, una lluita constant. L'espai que hem creat, el Teatre La Biblioteca, és el primer graó d'allò que ens proposem d'oferir; ens ha permès construir un discurs, crear una relació directa amb l’espectador, una estètica concreta i una gestió del temps, que han estat fonamentals i un dels distintius de la companyia. D’aquí neix tot el que envolta la nostra manera d'entendre les arts escèniques i procurem que el públic formi part d’aquesta relació d’estima i cura, de sorpresa i d’imaginació emancipada.

  Per fer-ho, hem volgut superar la disposició del teatre a la italiana –que té el públic a platea i un escenari elevat–, i capgirar algunes certeses instal·lades. Gràcies a l’espai del Teatre La Biblioteca hem tingut ocasió d’adaptar els muntatges al lloc on els hem creat; la disposició escènica és determinant en cada espectacle i la redissenyem per a cada ocasió. 

  Per acabar d’entendre millor què representa el Teatre la Biblioteca per a La Perla, ens fem nostres les paraules del director francès Jean-Luc Lagarce, “Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais del superficial, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat, i de qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú. Els impressionants edificis de la certesa definitiva, sobren, parem doncs de construir-los. La commemoració pot ser una cosa viva, el record també pot ser feliç o terrible. No cal murmurar el passat o passar-hi de puntetes. El nostre deure és fer soroll. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per dir o escoltar. Hem de romandre en el dubte, davant els discursos violents de les lògiques econòmiques. Els espais de l’Art poden allunyar-nos de la por i quan es té menys por, s’és menys dolent.”

  La Perla té la voluntat de ser més que un espai, un lloc de trobada on el pensament i l’art intercanviïn dubtes i certeses, on es pugui capgirar la realitat i al mateix temps analitzar-la. Un espai de pensament i cultura que treballi les vint-i-quatre hores del dia.

• La Ciutat Creiem que la nostra contribució com a espai teatral i de trobada cultural ha de ser aquesta: aportar una capa poètica al que ens passa col·lectivament. Seguir llegint

  Ara i aquí. No podem deslligar la realitat escènica del seu context històric, ni del seu entorn espacial. Barcelona, el barri del Raval on està situat el Teatre La Biblioteca, mostren una societat plena de contrastos i de canvis. La ciutat, com s’ha entès històricament, compta amb els teatres com a infraestructures fonamentals del seu plantejament i com a eines per al seu constant replantejament.

  La societat necessita ànima. Calen referents que la sàpiguen fer créixer i explicar. La creació artística aporta metàfores que sacsegen allò que s’està quedant enquistat, imatges que ens fan anar més enllà, perquè la societat pugui regenerar els seus vincles i regenerar-se a ella mateixa. Que ens faci agafar perspectiva i sentit crític, emocionar-nos, identificar-nos, qüestionar, recordar, abraçar-nos i viure la cultura amb tanta diversitat de veus com personatges poblin l’escena.

  El paper que ha tingut el teatre com a motor de transformació social no ha sigut el mateix al llarg de la història, però sí que ha estat sempre present: una eina per desvetllar i fer créixer els ciutadans que té a prop (ajudant-los a buscar el seus desigs, a planar les seves dificultats). Per això, des de La Perla 29 entenem que la ciutat necessita nous espais on poder mostrar propostes i on poder treballar mirant endavant. Per sentir-nos vius cal que hi hagi sempre nous reptes, noves perspectives i noves maneres de veure les coses.

  El teatre no s’hauria de permetre habitar només espais convencionals, espais que s’expliquen per ells mateixos. Receptacles entesos d’entrada per part del públic general. Espais reglats. La cultura ha de viure en tot tipus d’espais, ha d’aflorar per la ciutat, ha d’entrar en diàleg amb arquitectures diferents i ha de suposar un repte constant per als espectadors. Pensem en espais efímers, en expressions que canviaran d’ús o potser de format. Això ens obliga a imaginar més, a trobar reptes que motiven els processos de creació i inciten al debat per l’impacte que deixen en els ciutadans. Imaginar fa anar a buscar coses noves que cal debatre i bastir-nos d’arguments per tal de convèncer a polítics i societat civil. Això no sempre és fàcil perquè els resultats no són tan clarament assignables, no són tangibles a priori, i potser per això, a vegades, fa la sensació que no tenen un rèdit quantificable.

  La ciutat ens mira, és cert, però nosaltres també mirem a la ciutat, i la qüestionem i ens preguntem com volem que la realitat escènica convisqui amb la realitat social. Cal no deixar d’assajar i de presentar propostes escèniques: el teatre és una “arma carregada de futur”. En aquest sentit, la programació ha de tenir un tempo, una dramatúrgia i en definitiva ha d’explicar un relat a través d’un seguit d’espectacles al llarg d’una temporada i d’unes activitats que no són pròpiament escèniques, però que es projecten des del teatre cap a la societat, i que dibuixen, al cap dels anys, una mirada concreta al món.

  Tornant – una vegada i una altra- a les paraules de Lagarce: “Una societat, una ciutat, una civilització que renuncia a l’Art, que s’allunya d’ell en nom de la covardia, de la ganduleria inconfessable, de la falta de perspectiva adormida sobre si mateixa, que renuncia al patrimoni del demà, al patrimoni de l’esdevenir, per acontentar-se, en l’auto-satisfacció més devota, amb els valors que creu haver forjat i que en realitat simplement ha heretat, aquesta societat renuncia al risc, s’allunya de la seva única veritat, oblida per avançat construir el seu futur, renuncia al seu potencial, a la seva paraula.”

• El públic L’espectador és el nostre interlocutor, el nostre company de dubtes i desitjos. El nostre públic ve de parts del món diferents i prové d’imaginaris molt diversos.
  Seguir llegint

   nosaltres ens hi dirigim a través del sentiment, la paraula, el ritme, i totes les eines teatrals que tenim a l’abast.

  Dèiem que el teatre és un dels espais de trobada dels que disposa la ciutat, que és un lloc on pot definir-se més àmpliament perquè s’hi reuneix gent que vol imaginar-la diferent. En aquest sentit, l’espectador és un ciutadà actiu que transportarà els continguts i les noves formes viscudes dins del teatre a altres àmbits, com una digestió lenta i sovint imperceptible, els efectes de la qual són imprevisibles.

  El paper que juga el nostre públic és clau: les nostres ficcions es completen en el cap i el cor dels espectadors, de la mateixa manera que el nostre teatre ha arribat on ha arribat gràcies al seu seguiment incansable i la seva aposta generosa.

  Tot això només pot entendre’s amb una relació directa amb l’espectador. Les propostes de La Perla 29 han tingut bona acollida des del principi i hem anat creant un públic assidu que segueix les programacions i que les sosté. Sempre busquem connectar-hi, des del primer moment en què pensem les noves propostes fins a l’organització d’activitats paral·leles on anem fent créixer junts la nostra manera de viure el teatre.

  Aquesta relació ha generat un públic que s’ha anat sentint cada vegada més a prop de La Perla fins que l’any 2013 va donar peu al naixement de l’Associació d’Espectadors de La Perla 29, #AsSocPerla. Amb una gran quantitat de membres associats i seguidors, l’#AsSocPerla aporta un valor incalculable i amplia l’oferta cultural de La Perla 29, proposant conferències, jornades, visites, espais de reflexió i debat, entre moltes altres iniciatives. Al llarg dels anys, aquesta associació s’ha convertit en una matriu cultural on formar-se més àmpliament com a espectador, apostar per l’esperit crític i formar part de l’impuls i la manera de fer de La Perla 29.

• El teatre que somiem Un impuls incansable i sempre emocionant ens porta a fer nous espectacles, a engegar nous projectes, noves trobades culturals i artístiques. És l’impuls de fer el teatre que somiem.Seguir llegint

  Dèiem a l’inici que el teatre de La Perla 29 es basa en els intèrprets. Ja hem parlat de l’espai, del públic, dels textos, d’una estètica concreta, de l’èxit d’una gestió que ha aconseguit situar aquesta manera de fer com a segell propi. Però tot això acaba sostenint-se per la força de l’actor, que és qui surt i s’enfronta amb el públic de manera directa i amb el mínim d’additius possibles.

  Amb els anys, La Perla ha aglutinat un gruix d’actors i d’actrius que no són una companyia, però que viuen a l’entorn del projecte, com una constel·lació. Aquesta relació ens ha fet créixer, amb l’eclosió d’Incendis i fins ara. D’alguna manera tot el que la companyia havia estat treballant els últims temps va culminar en una nova forma i va créixer més enllà dels seus propis límits. La Perla 29 estem en constant recerca de formes noves, mantenint l’estil com a punt de partida, però mai com a frontera o limitació. Aquest impuls de fer el teatre que somiem, del qual potser, al cap i a la fi, només en quedarà un record de bellesa.

  Somiem un teatre lligat a la gent, a un equip que sumen maneres de fer, un teatre que va imprimint estètiques, amb una programació com a tret diferencial, amb un ADN que faci girar cada obra, cada activitat; amb un missatge que es pugui donar al públic. Un teatre que no deixi perdre la mida humana perquè deixi entreveure tot el seu procés de creació.
  Un teatre que des del nivell artesanal permeti pujar les emocions fins als nivells més alts.
  Un teatre d’idees i de carn.
  Un teatre, que partint d’aquestes idees, s’instal·li en un edifici que ha esborrat visiblement les barreres. Un edifici lliure on tot sigui possible.
  Un teatre de vers i d’imatge.
  Un teatre d’ofici i necessari.
  Un teatre alegre, fresc, esperançat i sobretot, esperançador.
  Un teatre rigorós i en llibertat.

  Com diu Ingmar Bergman a la pel·lícula Fanny i Alexander: “Allà a fora, a l’altre costat d’aquestes parets, hi ha el món, el món real, gran, immens. I a vegades aquest món nostre d’aquí dins aconsegueix reflectir el món gran d’allà fora de manera que el podem entendre millor. I potser podem aconseguir que les persones que ens venen a veure oblidin durant uns breus instants, potser uns segons, un moment fugaç, la duresa del món exterior. I això segurament ja val la pena. El nostre teatre és… un espai, petit i estret, d’ordre, de rutina, de consciència i de carinyo.”