Ivan Viripàiev visita La Perla 29

L’autor d’Unes abraçades insuportablement llargues farà una xerrada amb el públic el 10 de maig a les 19h al Teatre La Biblioteca.

Ivan Viripàiev (Irkutsk, Sibèria, 1974) és un dramaturg, director, actor i guionista polonès, màxim exponent del Nou Drama Rus. Molt representat a Europa (sobretot a Polònia, on és un autor molt aclamat, però també a Alemanya, Itàlia i Grècia), així com als Estats Units, Canadà i el Brasil, Viripàiev és una veu radical dins la dramatúrgia europea, les obres del qual beuen de la tradició i ofereixen, al mateix temps, una mirada crua i descarnada de la realitat.

Viripàiev és l’autor d’Unes abraçades insuportablement llargues, la propera estrena de La Perla 29. I és un dramaturg que no ha defugit mai el compromís polític ni la denúncia pública del règim de Putin. Per aquest motiu, fa anys que va marxar del seu país per establir-se a Varsòvia (Polònia) i arran de la invasió d’Ucraïna, ha escrit una carta on afirma que tots els drets d’autor que generin les seves obres representades a Rússia es destinaran a les persones refugiades. Recentment, i com a gest definitiu, ha renunciat a la seva nacionalitat i des de fa unes setmanes és ciutadà polonès.

Viripàiev es va iniciar en el món del teatre com actor al Teatre Dramàtic de Magadan i al teatre de Drama i Comèdia de Petropavlovsk, a Kamtxatka. Entre 2013 i 2016 va dirigir el Teatre Praktika de Moscou i, entre 2019 i 2021 va ser director del Teatre Okko, també a Moscou. Actualment és el director de la companyia WEDA, amb seu a Varsòvia.

L’autor forma part de l’anomenat Nou Drama Rus, un moviment nascut a principis del segle XXI caracteritzat per oferir personatges al marge del sistema -orfes, persones sense llar, pacients de psiquiàtric- que han estat passats per alt del discurs polític. El Nou Drama Rus parla de temes com l’alcoholisme, l’abús de drogues, les amenaces de terrorisme o la immigració il·legal.

Els personatges de Viripàiev confessen els seus actes obertament i lluiten per trobar un llenguatge adequat a les seves experiències. En paraules del crític de teatre polonès Roman Pawlowski, “Viripàiev se suma a la tradició, als elements que han anat alimentant la literatura russa durant els darrers dos-cents anys: els límits de la llibertat humana, el sentit del sacrifici i la redempció, la relació entre els homes i Déu. Encara que els seus personatges siguin malalts mentals, drogoaddictes o assassins, el seu objectiu no és només analitzar un problema social. El seu teatre ens parla d’un ésser humà que s’ha retrobat perdut, al peu de l’abisme: de la seva relació amb els altres, amb Déu, i amb ell mateix.”

INSCRIPCIONS GRATUÏTES EN AQUEST ENLLAÇ.