- Estètica de la proximitat
Sempre ens ha mogut el convenciment que les grans històries, ja siguin de les més antigues o de les més contemporànies, tenen la força d’arribar a les profunditats de l’esperit. El teatre és la nostra manera de mirar el món i de parlar-li, de compartir-lo. Hem anat creant un teatre pròxim, detallat i basat en l'intèrpret, que neix de l’intercanvi entre veus amb experiències molt diverses, i on l’espectador és còmplice del procés, un tret molt singular de La Perla 29.
Des dels inicis hem apostat pel teatre de repertori, ens hem acostat a grans textos sense complexos, amb una mirada particular, inspirats per les paraules de grans dramaturgs del passat i del present. Aquesta mateixa inquietud ens ha portat a fer espectacles de nova creació a partir de textos no teatrals; adaptacions de poesia i narrativa a la forma dramàtica, que ens permeten redescobrir l’antic art del teatre.
És difícil de definir en què consisteix «el teatre d’art» i per això no hem deixat mai de buscar-lo, és el punt de partida de la nostra recerca artística i de producció. Sota aquesta expressió recollim molts referents que ens acompanyen des de fa temps i d’altres que anem descobrint a cada muntatge. La concepció de l’espai de representació de Jean-Guy Lecat i Peter Brook, l’experiència del Teatre Lliure que neix com un teatre privat amb vocació pública...
En tots ells reconeixem una certa manera d’entendre l’espai teatral, el tractament dels materials escènics, el repertori, una manera de construir la relació entre actors i espectadors, la creació d’un públic, la gestió d’un lloc de creació, la vida d’una trouppe artística, l’impuls del compromís amb allò que s’està fent... En definitiva, l’univers que compon el nostre imaginari col·lectiu.
L’estètica de la proximitat posa l’accent en cada detall de l’experiència de l’espectador a partir del moment en què travessa les portes del teatre. Que tot es mostri sense artifici, perquè gran part de la poètica escènica es troba en els seus costats més prosaics i humans. I La Perla 29 té un rostre molt humà: el del personal del teatre, el de la constel·lació d’actors i actrius que treballen amb nosaltres, el de la gestió rigorosa i amable, el del públic que es retroba, el d’una certa serietat agradable i un esperit de joc que ens fa tornar una vegada i una altra al teatre.
L'espai que hem creat, el Teatre La Biblioteca, és el primer graó d'allò que ens proposem d'oferir i és d'on neix tot el que envolta la nostra manera d'entendre les arts escèniques. Des d’aquí busquem relacionar-nos amb espectadors lliures i oberts a transformar-se.
- Diàleg contemporani
Hem de preservar els espais de la creació, els espais luxosos del pensament, els espais on s’inventa allò que encara no existeix, els espais d’interrogació sobre el passat, i de qüestionament. Són la nostra propietat més preciosa, les nostres cases, les de tots i cadascú de nosaltres. Els impressionants edificis de la certesa definitiva sobren, parem, doncs, de construir-los. Hem de conservar al centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses, l’espai de la nostra fragilitat, de les nostres dificultats per dir o escoltar.
No hem de ser amnèsics. Els espais de l’Art poden allunyar-nos de la por i quan es té menys por, s’és menys dolent.
Jean-Luc LagarceDes del nostre espai de teatre, sovint ens preguntem per la innovació i pel valor de la tradició cultural que hem rebut. Què vol dir avui viure en una comunitat, què és tenir una identitat, quines novetats són realment significatives? El teatre és com un trencaonades que remou el passat, el present i el futur. Per això l'únic temps que li és realment propi és l'ara i l'aquí, on les herències culturals que hem rebut i les expectatives futures que construïm es troben i es parlen. En certa manera, el teatre com a fet social és l'escenificació d'aquest diàleg.
Per això necessitem més ficció: innovar artísticament és repensar contínuament les perspectives i buscar la manera d’aportar la mirada de cadascú, en les formes i els continguts. A La Perla 29 barregem teatre de repertori i teatre actual; paraules clàssiques que contenen formes modernes, veus futures on ressonen ecos del passat. Sempre buscant l'espectador obert i reinventant l'ara i l'aquí del teatre. Creiem fermament que s'ha esgotat el dilema sobre teatre modern o clàssic. Etiquetar d'aquesta manera respon a la lògica de l’acceleració, a la por a mirar enrere o a la cerca d'una novetat aparent i, en el fons, conservadora. En el teatre viatgem d’una època a l’altra a través dels sentiments i les emocions. Més enllà d'un teatre modern o clàssic, busquem establir un diàleg contemporani entre el públic i l'escena.
El que ens fascina del teatre és que sempre es troba en el llindar entre la realitat i la ficció. Que l’escena no està mai completament acabada i en tot cas és l’espectador qui la completa. Això ens entrena per la vida, perquè cal molta imaginació per definir allò que és real enmig de la realitat confusa. Hem de conservar en el centre del nostre món l’espai per a les nostres incerteses. Enganxar els fragments de les ruïnes del Temps, bressolar-les, cuidar-nos; això a dia d’avui és una aposta singular que creiem necessària, que parteix d’una manera de treballar i d’entendre l’ofici, una aposta que neix de la il·lusió de viure, de la necessitat d’imaginar-nos perquè aquest món sigui un lloc més digne, més lliure i esperançat. De la necessitat, en definitiva, de sentir-nos més vius i més reals.
- Qualitat de la producció artística
La Perla 29 és una estructura independent amb voluntat de teatre públic, que busca el seu sentit dins la nostra societat aportant un espai de creació i de diàleg lliure i imaginatiu.
Hem generat un sistema de producció propi i sostenible que està al servei de la creació artística. Entenem cada espectacle com una barreja indissociable d’art i de producció; l’un creix amb l’altre i es defineixen mútuament. La Perla 29 és, per damunt de tot, una manera de fer: un rigor en la gestió, una producció curosa i atenta, una acollida festiva, la curiositat insaciable i un amor infinit per l’escena.
L’activitat de La Perla 29 està centrada en produccions pròpies, tant dins com fora el Teatre La Biblioteca. A més, participa en coproduccions que s’exhibeixen en el mateix teatre o també en altres espais. Finalment, assumeix la producció executiva d’altres espectacles d’arreu del territori. En tots els projectes, siguin del tipus que siguin, apliquem el nostre model de gestió teatral, i això ha consolidat una estètica pròpia àmpliament celebrada pel sector professional, pel públic i per la crítica.
- Llibertat de l’espai teatral
Un teatre serà sempre, per a mi, un combat entre la realitat i la ficció. El mateix edifici teatral està sotmès a les tensions d’aquesta lluita, d’aquesta dialèctica física i emocional. Un espai teatral no és només un àmbit arquitectònic estructurat i fàcilment definible en metres, superfícies, alçades i capacitats. És també, i per damunt de tot, un espai de somni, indefinit, perdut en el temps.
Fabià PuigserverLa cultura ha de viure en tot tipus d’espais, ha d’aflorar per la ciutat, ha d’entrar en diàleg amb arquitectures diferents i ha de suposar un repte constant per als espectadors. El teatre no s’hauria de permetre habitar només espais convencionals, espais que s’expliquen per ells mateixos. Receptacles entesos d’entrada per part del públic general. Espais reglats. L’espai teatral és efímer, canviarà d’ús i potser de format. Això ens obliga a imaginar més, trobar solucions diferents que motiven els processos de creació i inciten al debat per l’impacte que deixa en els ciutadans. Imaginar fa anar a buscar coses noves que cal debatre i ens basteix d’arguments per tal de convèncer a polítics, propietaris, societat civil… i no sempre és fàcil perquè els resultats no són tan clarament assignables, no són tangibles a priori, i potser per això, a vegades, fa la sensació que no tenen un rèdit quantificable.
Nosaltres hem perseguit això des dels inicis de La Perla 29. L’espai és important per nosaltres en dos aspectes: La disposició escènica (grades i escenari) que és determinant en cada muntatge i el dissenyem de nou per a cada ocasió, i també tot allò que envolta l’espai de representació. Des de l’edifici fins a tots els llocs que trepitja l’espectador tenen importància a l’hora de construir el nostre projecte teatral. Part dels recursos de la companyia es destinen a aquestes lògiques.
En aquest sentit, habitar el Teatre La Biblioteca és una font de possibilitats que han caracteritzat les nostres propostes escèniques i les experiències teatrals que generem. La nau gòtica de l’antic Hospital de la Santa Creu ha anat transformant-se en funció dels espais de ficció de cada espectacle. Sempre hi estem en diàleg, i procurem que el públic formi part d’aquesta relació d’estima i cura, de sorpresa i d’imaginació emancipada. - Construir imaginaris col·lectius
Vet aquí el meu ofici.
Una ocupació tinc, des d’ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d’ara, en l’alegria.
Vicent Andrés EstellésEl teatre és un joc que sempre dona més joc, que no s’esgota, que es reinventa per tornar –segurament per sorpresa– al punt de partida.
Com abraçar l’amor? Com viure sabent que hem de morir? I la por? Què vol dir ser feliç? I si tot plegat és una ficció? La ficció del dir. Llavors, com podem fer coses reals? Potser justament a través de la ficció?
La cultura busca respondre aquests interrogants i, en fer-ho, genera imaginaris col·lectius en constant evolució. I aquí dintre, la creació artística aporta metàfores que agiten allò que s’està quedant enquistat, imatges que ens fan anar més enllà. Creiem que la nostra contribució com a espai teatral i de trobada cultural ha de ser aquesta: aportar una capa poètica al que ens passa col·lectivament. Que ens faci agafar perspectiva i sentit crític, emocionar-nos, identificar-nos, qüestionar, recordar, abraçar-nos i viure la cultura amb tantes veus com personatges poblin l’escena. I el que ens permet fer-ho possible és el rigor en la gestió. Treballem amb els peus tocant a terra i el cap sempre a les estrelles.
Per això és fonamental el compromís amb la llengua: casa i precipici dels imaginaris compartits. La llengua, més que una frontera o la fortificació robusta d’una identitat, és com un paisatge, amb els seus racons, els seus rastres, els camps llaurats, els marges, els llocs inexplorats... Hi ha moltes maneres de viure dins d’un mateix paisatge, i a nosaltres ens agrada retratar-les i comprendre-les. És la nostra manera d’estimar la llengua com a terreny de joc divers, compartit i lliure. I sovint en un mateix espectacle encara hi barregem més idiomes, per tal de crear nous paisatges ficticis, més capes d’imaginació juxtaposades que ens traslladen al cor de cada història i, per tant, amplien els límits dels nostres imaginaris col·lectius.
- El públic com a matriu cultural
El teatre és un dels espais de trobada dels que disposa la ciutat; és un lloc on pot definir-se més àmpliament perquè s’hi reuneix gent que vol imaginar-la diferent. En aquest sentit, l’espectador és un ciutadà actiu que transportarà els continguts i les noves formes viscudes dins del teatre a altres àmbits, com una digestió lenta i sovint imperceptible, els efectes de la qual són imprevisibles. El nostre públic ve de parts del món diferents i prové d’imaginaris molt diversos. I nosaltres ens hi dirigim a través del sentiment, la paraula, el ritme, i totes les eines teatrals que tenim a l’abast.
Al voltant de La Perla 29 han nascut iniciatives que amplien el projecte i fan de la companyia un ecosistema tant d’artistes com d’espectadors. És el cas de l’associació d’Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, que va sorgir l’any 2013 com una iniciativa autònoma que aglutina públic d’arreu de Catalunya. Amb una gran quantitat de membres associats i seguidors, l’#AsSocPerla aporta un valor incalculable i amplia l’oferta cultural de La Perla 29, proposant conferències, jornades, visites, espais de reflexió i debat, entre moltes altres iniciatives. Al llarg dels anys aquesta associació s’ha convertit en una matriu cultural on formar-se més àmpliament com a espectador, apostar per l’esperit crític i formar part de l’impuls i la manera de fer de La Perla 29.
La direcció de La Perla 29 marca la línia artística de la companyia, dirigint i escollint espectacles, definint la programació de les temporades, així com determinant els processos creatius i tota l’experiència de l’espectador des que entra en el Teatre.
Oriol Broggi, fundador i director artístic de La Perla 29, aposta per un teatre de repertori que veu dels grans clàssics, un teatre proper i artesà, on la paraula i la tradició dialoguen amb el present. Sempre buscant aportar una mirada poètica a la realitat, com a via directa per compartir-la, repensar-la, sentir-la i, potser, aprendre a estimar-nos una mica millor. Una direcció que cuida amb atenció i generositat l’estètica i els detalls en totes les facetes de la vida teatral de La Perla 29.
Llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre, ha cursat també estudis en Imatge i So, entre d’altres. El 2002 va fundar La Perla 29, companyia i productora teatral, de la qual és el director artístic, amb seu des del 2006 al Teatre La Biblioteca.
Va ser director del Centre Dramàtic de Terrassa de 2003 a 2005 i del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa fins al desembre de 2006. Ha rebut diversos Premis Butaca pels espectacles L’orfe del Clan dels Zhao, Incendis, Hamlet i Antígona, entre d’altres.
Oriol Broggi aposta per un teatre de repertori de veu dels grans clàssics, un teatre proper i artesà, on la paraula i la tradició dialoguen amb el present: un teatre d’actor, un teatre d’idees i de carn.
Recentment, l’hem pogut veure dirigint espectacles com, Coralina, la serventa amorosa, de Carlo Goldoni. L’octubre de 2022 va estrenar Orgull de Dostoievski, i el març de 2022 28 i mig al Thêatre National de la Colline a París, i després al Festival Grec de Barcelona.
També l’hem vist dirigir Hamlet Aribau de William Shakespeare al Cinema Aribau de Barcelona, La Guerra no té rostre de dona de Svetlana Alieksiévich, Assedegats de Wajdi Mouawad, Filumena Marturano d’Eduardo de Filippo al Teatre La Biblioteca de Barcelona. El 2019 va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya La bona persona de Sezuan. Durant l’any 2018 va presentar Èdip al Teatre Romea, l’espectacle inaugural del Grec 2018, El Poema de Guilgamesh, rei d’Uruk i l’òpera La Flauta màgica al Festival Castell de Peralada.
Altres muntatges destacats que firma són Bodas de Sangre (Federico García Lorca, 2017) Boscos (de Wajdi Mouawad, 2017), Un obús al cor (de Wajdi Mouawad, 2016), Els cors purs (a partir del conte de Joseph Kessel, 2016), Al nostre gust (creació, 2015), Una giornata particolare (d’Ettore Scola, 2015), Cels (de Wajdi Mouawad, 2014), 28 i mig (creació, 2012), Cyrano de Bergerac (d’Edmond Rostand, 2012) i Incendis (de Wajdi Mouawad, 2012 i 2015). Al 2012 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona per Natale in Casa Cupiello i per Luces de Bohemia i per la gestió de la Nau de Llevant de la Biblioteca de Catalunya.
Amb La Perla 29 ha anat construint un equip de treball sòlid i un espai cultural singular vinculat al Teatre La Biblioteca, esdevenint un punt de trobada dins el sistema teatral català i consolidant la companyia com una de les més estables del país.
La Perla 29 ha desenvolupat un model de gestió teatral basat en el rigor dels processos, la proximitat en la comunicació, la innovació en les eines de gestió i, sobretot, la implicació amb la creació artística. Aquest model tan propi ens ha definit i fet, perquè ha anat facilitant un punt de trobada entre professionals de diferents sectors culturals i ha consolidat una estructura estable, capaç d’assumir grans reptes teatrals amb forta projecció pública.
Bet Orfila lidera la gerència i la coordinació general de La Perla 29, juntament amb Juli Macarulla, buscant constantment l’equilibri entre el repte del motor artístic i la viabilitat del projecte en global. Es tracta d’un model de gestió que permet treballar amb visió a llarg termini, indispensable per al desenvolupament d’una estructura artística sòlida i amb activitat constant.
Economista de formació, Bet Orfila ha treballat en estructures teatrals com ara el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya - Teatre Romea, el Teatre Nacional de Catalunya i també com a freelance, coordinat diverses produccions teatrals.
El 2002 va fundar La Perla 29 i la gestoria teatral Pas 29, juntament amb Juli Macarulla, Jordi Basomba i Xavier González, amb direcció artística d’Oriol Broggi i Carlota Subirós. La solidesa i el reconeixement del model de gestió que lidera, ha portat a Bet Orfila a participar en processos públic de rellevància, com ara ser presidenta d’ADETCA de 2016 a 2019, i a formar part de diversos comitès de selecció i taules de treball importants pel sector de les arts escèniques, fets que denoten la bona acollida pública de La Perla 29 com a motor de creació teatral.
nostra newsletter
