Cyrano de Bergerac

Cyrano de Bergerac és, des de fa més de 25 anys, un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Recordo molt bé el dia que vaig anar a veure l’obra al teatre, jo era un nen, i recordo també haver-la vist moltes vegades més en la versió de cinema, al vídeo de casa.

El muntatge de Josep Maria Flotats és una de les raons que em porten cap al món del teatre. A cada assaig em plantejo per què no haver fet aquest text abans? Com és possible que hagin passat 28 anys i ningú no l’hagi tornat a fer? Segurament la resposta és senzilla: l’empremta del muntatge del Flotats ha estat massa forta!

És una meravella assajar aquests grans textos on a cada vers et sorprens de cadascuna de les paraules. Per una companyia com la nostra, La Perla 29, és interessant canviar tant de registre (venim de fer Incendis del libanès Wajdi Mouawad) i fer una obra d’espases, barrets, amors, odis, enganys, guerra, humor i enginy... ens ve molt de gust en aquest moment.

Cyrano em té el cor robat. És commovedor i molt encisador, et capta des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix... i Cyrano té un problema. Una deformació que es concentra en el seu gran nas. La jugada de l’autor és magnífica, perquè el nas és allò que el fa imperfecte. És la mostra visible de la imperfecció. Cyrano està obsessionat amb el seu nas desproporcionat i la problemàtica que té amb ell s’enquista dins el seu esperit i tenyeix tota la seva existència, fent-la complicada i difícil. Pateix.

Cyrano és fort i valent (té totes les qualitats d’un home) i alhora és extremadament sensible i donat a la paraula. Un home que acaba seduint no a través del físic sinó a través del pensament i la poesia. A través de la paraula afilada. Finalment, el defecte de Cyrano (el seu nas gros) el fa ser més brillant, però el fa patir desmesuradament. I quan troba a Cristià, jove i guapo, fabriquen un joc intel·ligent que va teixint una trampa per als personatges. Un joc molt shakesperià que passa per fer teatre dins del teatre. Suplantar personalitats, arribar a l’espectador de forma clara: si interpretes a un altre creixes amb ell, i t’enredes en uns móns perillosos però preciosos.

L’obra de Cyrano és una meravella i l’argument està molt ben trenat. També per la frescor del versos i la manera d’arribar a l’ànima de tots els espectadors. Allò que Cyrano diu a Rosaura és preciós. Et fa estremir i emocionar. En temps de crisi busquem emocions fortes i “del tot tremendes”. Busquem amb ànsia allò que et fa vibrar tot el cos i l’ànima. Allò que et fa riure mentre plores. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, amor, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i més amor. Una obra completa i extraordinària.

Oriol Broggi