Els ulls de l’etern germà

Virata és un guerrer famós, conegut amb el nom d’ “Espasa de Centelles”, que viu a les terres de Birgwaghenses del Rei Rajupta. Ell sol com a capità dels exercits reials aconsegueix la victòria en unes grans lluites interiors. El rei, agraït, li dóna la gran espasa reial i mig regne si el vol. Però Virata té el record gravat de la mirada penetrant i eterna del seu germà al qual ha mort sense saber-ho al camp de batalla. Virata decideix no tocar mai més les armes ni fer res que pugui restar tanta llibertat a un altre home: l’acció que un fa pot restar llibertat a algú altre, i mai no és prou justa.

El rei li dóna doncs el càrrec de Jutge del regne, i es converteix així amb el jutge més bo i just de tots els temps. Un dia, però, un pres li qüestiona la seva capacitat de decidir sobre la llibertat dels altres, i la seva mirada li torna a recordar que les seves accions per justes que voldrien ser no ho són mai del tot. Renuncia al càrrec, i poc a poc va renunciant a més coses de la seva vida, buscant la NO-ACCIÓ, viure sense fer res que pugui no ser just: viure sense fer res, sense desigs, sense accions, sense lligams.

Virata aconsegueix morir, oblidat de tothom després d’haver sigut el primer i més famós cavaller del seu regne, cuidant els gossos del rei, netejant els seus excrements i vivint i dormint.

Una producció de La Perla 29