L'Albada
De Jaume Viñas, Direcció d'Oriol Broggi
A partir del 25 de juny al Teatre La Biblioteca
Durant la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona del ‘92, l’Alba està acabant la carrera d’història i emprèn una investigació que la portarà més enllà del que mai hagués pogut imaginar. Guiada per un bon professor de la universitat, i acompanyada per un altre jove historiador que cerca els seus orígens sense descans, s’endinsarà en la història més fosca de l’Espanya moderna i traçarà un camí que la portarà de la Guerra Civil fins a l’eufòria olímpica. L’Alba haurà d’afrontar els obstacles d’una burocràcia reticent a la investigació, arxius amb tones de papers, llengües que s’entrecreuen, molts personatges i testimonis que no poden o que no volen recordar… Un fil familiar, un viatge al passat que portarà a la llum traïcions, amor, odi, poesia, música i amistats que només podrà mantenir vives si s’atreveix a mirar enrere i recordar.
L’Albada és l’ambiciós trencaclosques d’una tragèdia contemporània que parla de nosaltres. Des de la guerra i la postguerra, ens portarà d’un temps a un altre, d’un paisatge a un altre, d’una Espanya a una altra, fins a arribar a la fervorosa transició i a la celebració dels Jocs del ‘92. L’Albada fa cabuda al dolor i al silenci que es traspassa de generació en generació i que han fet d’Espanya el país que coneixem avui. És el retrat d’un encreuament de camins que només pot superar-se amb l’ajuda dels altres. L’Albada es rebel·la contra l’oblit, contra la por i contra el silenci
De
Jaume Viñas
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Cristina Arenas
Patrícia Bargalló
Joan Marmaneu
Clara Mir
Noël Olivé
Eduard Paredes
Maria Ribera
Oriol Ruiz Coll
Ismael Sempere
Ramon Vila
Jaume Viñas
Llums
Pep Barcons
Vídeo
Francesc Isern
Vestuari
Gina Moliné
Espai i escenografia
Oriol Broggi i Yaiza Ares
So
Òscar Camí i Oriol Broggi
Regidoria
Maria Molist i Aran Broggi
Tècnics funcions
Pau Montull i Pau Segura
Una coproducció de La Perla 29 i el Grec Festival de Barcelona 2026
Les ganes d’aixecar aquest espectacle venen de llocs diferents, i coincideixen aquí, davant vostre. Les idees i la ideologia es troben amb la forma per fer un relat. Silencis, oblits, dolor, avis, besavis, pares i mares, democràcia, guerra i postguerra, oblit i perdó... i torna a començar. Treballar l’emoció, i fer-vos venir ganes d’abraçar i reconciliar.
Què hi ha en tot allò que no ens diem i que no ens hem explicat prou bé? Com fer-ho quan tenim ferides a dintre per coses que no hem viscut, però amb les que convivim cada dia?
Quan en Jaume ens va venir a trobar per ensenyar-nos les primeres versions de L'Albada, de seguida vaig veure que teníem al davant un text ambiciós que volia fer-nos anar més enllà. Més enllà de la història explicada de manera lineal, per molts llocs del país, per identitats possibles i impossibles, somnis perduts, crueltats sense reparar... Un gran diàleg entre generacions que busquen explicar-se les unes a les altres perquè es necessiten. I encara aquí s’hi va sumar la fascinació de veure l’herència mateixa de les obres de La Perla, escrites en un nou text que ens faria viatjar des de la Barcelona del 92 (quan jo tenia 21 anys) fins a la guerra civil espanyola, passant per la transició i la postguerra.
Si cada obra és l'intent infructuós de fer realitat una idea, i en la distància entre aquesta idea i la realitat és on hi ha la possibilitat de la poesia, L'Albada és l'intent d'una epopeia que parla de la nostra història més recent. L’escriptura dels nostres propis mites, agafant la influència d’allò que hem vist al mateix escenari, i multiplicant-la per buscar un nou punt d’arribada. Els herois no lluiten contra forces sobrenaturals sinó entre ells, els monstres no viuen en coves i en mars remots sinó dins nostre, i no es disputa l’ordre de l'univers sinó la memòria.
Hem treballat molt amb tot l'equip per intentar trobar la manera de fer presents prop de quaranta personatges, temps i moments molt diferents, llocs canviants... Com un cinema antic, un teatre en runes on es projecten pel·lícules d’abans. Seguint a L'Alba, la nostra heroïna, la noia de 20 anys que busca el seu lloc al món, mentre estudia Història i viu la Barcelona olímpica amb cert escepticisme. Dubtant entre l’amor i la ràbia. Com una cançó d’estiu, ens adrecem a vosaltres amb aquesta Albada.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
