Por una senda clara

Aquesta temporada els camins d'exili i els desplaçaments forçats seran presents a La Perla. Històries de viatjants involuntaris, i també de somiadors que volen anar més enllà. Històries de reclusions del món exterior, exilis interiors forçats. I viatges cap a la identitat d'un mateix, massa sovint tan oprimida... Per això hem volgut començar la temporada convidant a La Funcional de Figueres i aquesta lectura dramatitzada sobre els camins d'exili d'Antonio Machado. Un grup de teatre amateur amb una llarga trajectòria que ens il·lusiona que viatgin fins a La Biblioteca una de les últimes nits de setembre.

Por una senda clara és un homenatge a Machado i el reconeixement de l’arrel comuna d’una amistat originada en la devoció pels mateixos mestres: Ortega y Gasset, Zubiri, José Gaos i, sobretot, Manuel Bartolomé Cossío, que els va transmetre els ideals de la renovació espiritual i educativa característics de la Institución Libre de Enseñanza.

El relat del filòsof figuerenc Joaquim Xirau sobre les circumstàncies del viatge vers l’exili, es centra en la bondat de Machado i en els ideals compartits, encarnats en els avatars del que havia de ser el seu darrer viatge. Xirau gairebé no parlarà de si mateix. Vol que el protagonista sigui Machado; el que a ell li succeïa i li afectava més directament no és l’objecte del relat.

Por una senda clara va ser redactat per Joaquim Xirau i Palau l’any 1939, poc després de la mort d’Antonio Machado, per formar part d’un homenatge al poeta l’any 1940. Aquest homenatge, ideat com el primer després de la seva mort, i  malgrat que hi participaven autors com Juan Ramón Jiménez, mai es va arribar a realitzar.

Finalment, Ramon Xirau, el seu fill, va decidir publicar-lo l’any 1983 a la revista Diálogos a Mèxic.