És quasi increïble com passa el temps, que té un vertigen acaparador. Fa poc érem a les temporades que estrenaven el segle, quan tot era possible, i ara, tot just un sospir més tard, ja som a la temporada 2025/26 i això vol dir que, sense adonar-nos-en, realment hem entrat de ple al segle XXI perquè ja n’hem passat el primer quart.
És com quan, en una obra, després de les primeres escenes, ja ets en un punt que no saps ni mirar enrere, i et trobes al bell mig d'aquella realitat, i tot et passa per sobre.
Ens agrada pensar que al teatre podem digerir tanta acceleració, reviure la vida que es plega durant una estona sobre si mateixa per intentar comprendre-la millor. Per dir-nos allò que estimem i el que trobem a faltar. Aquí tot és fingit, però res és fals. Diem el nom de persones que no existeixen perquè ens ajuden a posar paraules al que imaginem. Una realitat possible al voltant nostre, quasi inexistent, però que es fa forta perquè anem al teatre a descobrir-la. L'imaginem i li donem forma. És la manera de sobreviure al temps que ens devora. La paraula dita i la que encara no ha estat creada. És el retrat d’un encreuament de camins que només pot superar-se amb l’ajuda dels altres: unes històries rebels contra l’oblit, contra la por i contra el silenci.
La memòria del nostre ofici està en els altres. Aquest hivern farem Natale in Casa Cupiello al Teatre La Biblioteca, mentre La Trena serà al Teatre Goya, MAC MEC MIC al Sant Andreu Teatre i El Petit Príncep al Paral·lel 62. Viatjarem amb A Macbeth Song fins a Xile, república Txeca, passant per Sant Cugat, per Vic, per Girona, per Valladolid, al Condeduque de Madrid... A La Biblioteca acollirem Phèdre! a partir de Racine amb una producció suïssa i l'estrena de La nit abans dels Boscos de Koltès amb direcció francesa i interpretada en català. La Cristina Genebat s'estrenarà com a directora a La Biblioteca amb En la mesura de l'impossible de Tiago Rodrigues, i mentrestant ens instal·larem al Teatre de Sarrià per viure al límit La Nit de les tríbades. I alhora que La Tempestat gira pel territori, ens acostarem a poc a poc al repòs de l'estiu amb la mescla de passats de la nostra història col·lectiva amb L'Albada, amb una companyia jove que ens farà venir ganes d'imaginar-ho tot de nou. I llavors reposarem, però amb un ull posat a la temporada següent, amb Lorca i Shakespeare i Miller i...
I no ens n'adonarem i hauran passat tants anys més i estarem acompanyats per tants personatges que ara ens esperen des dels límits d'allò que encara no hem dit, que no hem pensat ni en dir, però que voldrem dir-nos per parar el temps una estona, encara que sigui només mentre duri la funció.
Oriol Broggi
