Setmana 3. Avui que assagem el conte de Notxa i entrem dins el quadre mural que amb pinzell llarg pinta per escapar de la crua realitat, i avui mateix que ens arriben sis personatges que busquen un autor, una matriu fecunda que escrigui la seva tragicomèdia, avui que per uns instants a l’assaig de 28 i mig s’esdevé el mommentum on poesia, tècnica i filosofia es barregen en la veritat de la ficció teatral, m’adono que estem fent una gran foguera on espurnegen trossos de literatura, música i cinema, que no són més que apassionats racons de l’ànima que decidim atendre. I es conjuren el violí de la Laura, la guitarra d’en Marià i en Marc i l’acordió d’en Joan per aixecar un cant enlaire, «entre el viento, la lluvia de una noche larga y fría, todo lo que soy ahí estará». I cremem la melancolia en celebració, en festa continuada, crescendo commogut on de les tristors en fem circ.
Perquè la melancolia és fecunda si la digerim en companyia, si l’elevem en poesia, si l’escoltem compassada per cadències vitalistes. I l’art ens espera per perdre’ns i tornar-nos a trobar, per agafar-ho tot amb ironia, com una nit de borratxera, com una matinada misteriosa que mou les vetes dessota el vaivé rutinari. La carn es desencarcara amb un batec teatral fent-nos sentir amb certesa que estimar és voler-nos, voler-nos encara que ens faltin dents.
«Le vent s’elève, il faut tanter de vivre».
I l’assaig és la repetició, com diuen els francesos, i també la prova, com a Itàlia; amassar els signes de l’escena i les anades d’un fragment a un altre, que formen un calidoscopi de molts temps simultanis. I així nosaltres preparem la nit de teatre, on revifem el present del foc que sempre crema aquí i ara. El teatre és un joc que només es conjuga en gerundi. Hi juguem per fer present el record que ens falta, aquell que cerquem des de la infantesa: el record de la bellesa.
Llegeix més
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
