A La Colline tot és possible

Setmana 2. Segona lectura de 28 i mig.

El Teatre La Biblioteca és ple de sorra. Tota la nau gòtica està preparada per acollir els assajos de 28 i mig. Hi ha teles, i cadires de fusta, unes falses finestres, i un arc que ho emmarca tot, i una escultura que presideix l’escena. I una tuba.

“A La Colline tot és possible”, diu l’Oriol. Divendres 21 de gener, l’Oriol, la Blanca Arderiu (cap de producció), la Gina Barbeta (productora) i el Cesc Pastor (cap tècnic) van visitar La Colline. És un teatre més gran que el nostre, però no molt. Però tot és possible, allà, perquè tenen de tot. Així que hi posarem les teles per projectar-hi les imatges, i la sorra, i tot el que faci falta. Fins i tot el cavall.

En Marc Serra afina la guitarra.

El text serà una mica més llarg. “Em van dir que l’escurcés, però l’he fet més llarg”, diu l’Oriol. Hi ha més coses, en aquest 28 i mig reloaded. Perquè han passat moltes coses des de 2013. Per exemple, hi ha fragments d’un text que el mateix Wajdi Mouawad va escriure durant el confinament, barrejats amb fragments d’Una Giornata particolare, d’Otto e mezzo, del Dante, de Faust, hi ha moltes coses en aquesta obra. També fragments de Hamlet, però no les dirà el Guillem. Massa obvi, el Guillem ja les diu aquests dies a l’Aribau. Potser les dirà una dona.

En Xavi Boada comença a llegir.

“Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita…”

I les paraules comencen a cobrar vida. I ens hem d’imaginar que els actors i actrius van entrant a l’escenari, i sona suaument una música. I en Xavi comença a cantar.

Che farò lontan da te pena dell’anima
senza vederti, senza averti, nè guardarti
anche lontano non vorrò dimenticarti
i laura anche se è ormai impossibil il nostro amor

Come levare via il profumo al fiore?
Come togliere al vento l’armonia?
Come negar che ti amo vita mia?
Come togliermi in petto questa passion?

I aleshores, tots es posen a cantar Capossela. I les veus omplen la nau, i s’enfilen cap a les voltes gòtiques.

I després d’aquest instant màgic, segueix la lectura. Una escena de la Giornata. L’Antonietta entra a la casa del Gabriele perquè se li ha escapat la cotorra. A la Laura Aubert li encanta fer de cotorra, així que ella serà la cotorra. I mentre la Clara i l’Enrico reciten, la resta se’ls miren, perquè la història de la Giornata, d’aquell amor impossible, cobra vida de nou, encara que sigui només per una estona.

I llavors, l’Enrico es transforma en Fellini, i li explica a la Clara la història del Notxa, una història que l’Oriol va llegir quan era petit i que li va impressionar molt. I així, explicant aquest relat del nen xinès, les parets s’omplen de colors, els colors que pinta el Blai, i sona la música de nou, i el Federico es torna a convertir en l’Enrico i la Clara torna a ser la Clara, i creuen les cortines i entren en un nou món…