Una obra com un record

“La memòria està arrelada predominantment al cor.”
Tennessee Williams
 

Quan ens sumim en un record primer cal muntar-lo, tornar a enganxar els fragments, temptejar la llum i l’espai, les veus dels actors, com caminen i com es miren... I llavors, sense que ens n’adonem, hi anem entrant, a poc a poc, a mesura que la vivència va agafant força, mentre ens anem comprometent amb la història, amb la vida que els actors emeten i que ens atrapa. Aquesta obra la viurem com una exhalació que ve de sobte en recordar, com la memòria que torna i ens retorna amb una llàgrima tot allò que hem viscut.

Li vam proposar a la Martina que jugués amb l’estètica de l’assaig, d’un muntatge que mostra les seves costures, on l’artifici a vista és una manera d’entrar a la ficció i que aquesta es faci forta a mesura que es va instal·lant i ens transporta. La poètica surt d’aquesta fragilitat de la il·lusió teatral, de la veritat dels actors que juguen a la corda fluixa i d’aquella melancolia de les grans obres que remeten a les esperances i les dificultats que atresorem a dintre.

Aquesta temporada ens estem trobant parlant de famílies, cadascuna és un món únic i emocionant, una ficció. Per això ens ha vingut molt de gust presentar-vos la nostra versió d’El zoo de vidre, que possiblement és el text més estimat de Tennessee Williams. Escrit l’any 1944, la seva estrena va suposar l’inici de la carrera d’un dels majors dramaturgs contemporanis que ha donat els Estats Units. És un gust comptar amb la Martina, amb la Laura, en Roger, la Clara, en David i la Núria perquè ens redescobreixin aquest gran text de repertori a ritme de piano i vinils.

Deixeu-vos portar per la història dels Wingfield, i potser també els fareu un lloc entre els vostres propis records.

La Perla 29
Abril 2024