Orgull

De Fiódor Dostoievski

Data
dijous, 13 d’octubre

Un actor sol amb el públic, una trobada íntima i sòbria i les paraules de Dostoievski. Feia temps que a La Perla teníem ganes de fer un espectacle amb l’Andreu Benito, i quan ell ens va ensenyar Orgull (titulat Manyaga en la traducció de Miquel Cabal), aquest relat de Dostoievski, intimista i inquietant, ens va atrapar i vam tenir clar que l’havíem de fer al Teatre. En aquest procés l’Oriol i l’Andreu han treballat de costat amb en Ramon Vila en l’adaptació teatral partint de la traducció d’en Miquel.

Sinopsi

El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.
Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Perquè no haver-ho dit? Perquè no haver viscut estimant-se sense orgull?
“Ara parla sol… Ara sembla que es dirigeixi a un oient invisible, una mena de jutge… Explica el que “va passar”. Malgrat la coherència del discurs, es contradiu unes quantes vegades, en la lògica i també en els sentiments. S’hi troba la grolleria del pensament i del cor i, alhora, un sentiment profund. De mica en mica aclareix realment el que va passar i centra “les idees en el que toca”. El seguit de records que ha evocat, a la fi, el condueix inexorablement a la veritat. La veritat li eleva l’esperit i el cor…”

– Fiódor Dostoievski, pròleg al seu relat

Fitxa artística

De
Fiódor Dostoievski
Traducció
Miquel Cabal Guarro
Treball sobre el text per la dramatúrgia
Ramon Vila
Versió final
Andreu Benito, Ramon Vila i Oriol Broggi

Amb
Andreu Benito
Direcció
Oriol Broggi

Vestuari
Elisabet Meoz 
Espai i llums
Equips tècnics de La Perla 29
Idea original
Andreu Benito
Una producció de La Perla 29

Galeria imatges secundària (slide)
VÍDEO
Apunts de direcció

Escoltem i veiem l’Andreu passar per les paraules i els silencis de Dostoievski i descobrim, a través de la seva manera de dir, una forma radical d’explicar un personatge. Sembla que mentre parla té un ull mirant-se a ell mateix mentre és a escena, i pot estar pendent de transmetre emocions inconscients com si tibés les regnes d’uns cavalls que es desboquen.

Tot està en el seu to de veu, en ell mateix i allò que explica. En l’aire que compartim. En allò que l’actor és mentre encarna un personatge. Escoltant allò que diu, pensem que ”quan l’actor és a escena ens fa descobrir qui és (i qui som)”, “atent a allò que està fent, com amb un ull, una mirada exterior, servint-nos una experiència comuna entre ell i nosaltres” com diu Yoshi Oida, i “amb una  paciència infinita i una determinació sense fissures”. Amb l’Andreu el temps queda suspès, i ens meravella la importància d’un punt i a part.

Tota la vida suspesa en l’aire.

Oriol Broggi

CALENDARI

Disponibilitat

Alta disponibilitat
Mitja disponibilitat
Baixa disponibilitat
Últimes entrades
Exhaurides
Dijous
13
oct. 2022
Teatre La Biblioteca  Finalitzat
Finalitzat