Hamlet

Ara volem fer un Hamlet!

El viatge que La Perla 29 ha fet dins del món teatral del nostre país ha estat en certa manera poc convencional. En tot cas, així ens agrada pensar-lo. Des del nostre racó hem pogut anar creixent tranquil·lament, en equip i amb convicció. Hem fet allò que hem volgut, posant-nos d’acord amb un públic creixent i fidel i mantenint viu l’etern conflicte entre la realitat i allò que s’anomena “sistema teatral”. Un sistema teatral que estimem, perquè és el nostre, però que també volem millorar. Durant aquests primers vuit anys de vida, La Perla 29 ha anat construint un sòlid equip de treball i un espai físic que ha sabut, creiem, generar un espai cultural dins aquest sistema del qual parlem: un espai singular en l’imaginari col·lectiu.

Des de la nostra llibertat hem agafat els textos que més ens han agradat, i sense complexos hem fet allò que en ha vingut de gust. Hem usat els elements que hem pensat convenients en cada moment per a dir exactament allò que volíem. I estem contents, perquè durant els darrers anys hem tingut la sort de conèixer de prop El Misàntrop, L’oncle Vània, Antígona, .... i també el Rei Lear de Shakespeare. I en Sakespeare hem trobat la llibertat. La llibertat total, dins la “mesura” extraordinària dels seus versos, i les situacions que planteja.

Ara. Avui. Creiem, ens atrevim a pensar, que podem fer un Hamlet! Fa por i sobretot fa respecte, però al mateix temps, ens fa una il·lusió boja. És la sensació de tornar a començar; de mirar-ho tot de nou i veure-ho diferent. Creiem que si esperem massa ja no serem prou joves per atrevirnos, com ens ha passat amb el Lear o el Vània.... i al mateix temps, comencem a tenir una edat que ens permet sentir-nos capacitats i amb ganes de jugar amb Hamlet.

Per a nosaltres és ara el moment. Estem a punt per a la batalla. I, llavors recordem a Papasseit: "Cada ferida, la sang d’un poema." El poeta hauria estat amic de Shakespeare i de Hamlet, de ben segur. Res no és mesquí, ni cap hora és isarda! I és que el teatre no pot ser una cosa isarda, vetllada per gent poc generosa, torsimanys de l’alta cultura, salvatges o esquerps. El teatre s’ha de fer amb ganes, i no podem perdre de vista que són els personatges els qui dubten i no els actors. Els actors ballen, canten, reciten, ploren, beuen cervesa i fan una festa davant dels espectadors. Es mostren contents perquè se senten lliures gràcies a Shakespeare. I és així com ens sentim, més lliures, més homes, i tot ens sembla possible, i meravellós; i quan no ho és, ho és per un moment, perquè: "cada ferida és la sang d’un poema, d’una nova escena, d’un nou impuls."

Oriol Broggi