L’oncle Vània
De Anton Txèkhov, Direcció d'Oriol Broggi
L’Oncle Vània, o la dignitat del perdedor: així es podria haver subtitulat aquest text enlluernador. Poc a poc veiem com els seus personatges es van engrandint a mesura que, primer amb dificultat però després serenament, van acceptant el seu destí de persona “subalterna”. És una acceptació fruit de la lucidesa sobre l’estat de les coses i no de la resignació davant de la impostura (i tota victòria ho és). Aquesta mirada és la que millor ajuda comprendre el que es viu i pateix, i pot donar sentit a les nostres pobres vides (quin sentit? es pregunta en una carta Txèkhov: “el mateix de la neu que ara cau”). De fet, aquesta lliçó moral pot arribar fins i tot a ser més grandiosa que la de la pròpia Antígona, més solemne i histriònica.
Ens hem anat enamorant d’aquests personatges que avui us mostrem. D’ells aprendrem que només queda, a la fi, el treball sense premi, la companyia mútua, i la natura que ens envolta: la “sagrada vida de l’arbre” -que diria Espriu-, la protectora ombra del tell de la que ens parla el lied de Schubert.
De
Anton Txèkhov
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Ramon Vila
Rosa Gàmiz
Màrcia Cisteró
Jordi Figueras
Enric Serra
Jesusa Andany
Joana Palau
Fernando Sarrais
Regidor i músic
Marc Serra
Espai i so
Oriol Broggi
Vestuari
Marta Pelegrina
Il·luminació
Pep Barcons
Producció executiva
Míriam Alagarda i Blanca Arderiu
Direcció de producció
Bet Orfila
Una producció de La Perla 29
Hi ha un home, en un jardí d’una gran casa antiga, enmig de boscos, com la d’uns parents llunyans vinguts a menys- que deixa escapar la seva vida com si estigués permanentment mirant una posta de sol. Aquest home està amb la seva neboda, i treballen junts, no molt còmodes, no molt infeliços, no massa avorrits.
Aquest home i la seva neboda són els nostres herois: bona gent, grisa i mediocre. I els altres, la gent que passa per la casa, són els seus amics, doncs s’estimen i es barallen.
L’amor no correspost els porta a parlar de les seves vides, de com es deixen arrossegar i tots, com Vània, veuen com la seva vida s’escapa, lentament. No hi poden fer res, no en saben més. I ja és això, potser; simplement, això.
Em meravella, que un tal Txékhov sabés escriure aquestes coses, tan ben dites.
Des de La Perla 29 tenim moltes ganes d’acostar-nos a tots vosaltres a través d’aquest magnífic text.
És un plaer intentar-ho.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
