Passat el riu
De Joe DiPietro, Direcció d'Oriol Broggi
Nick, jove i solter, va cada dijous a sopar amb els seus avis materns i paterns que viuen al mateix edifici.
Ell és l’únic que queda de la família més immediata ja que tant els seus pares com la seva germana han marxat fa temps a altres ciutats americanes. De manera que el lleial i “bon jan” Nick rep en exclusiva totes les atencions dels seus quatre avis; això sovint l’exaspera i sovint el fa feliç…
Els avis queden devastats quan Nick anuncia que l’han promocionat professionalment i que està a punt d’acceptar la oferta que el portarà a viure en una altra ciutat. Tots els avis fan pinya per intentar aconseguir que el seu únic nét es quedi; i per això conviden a una noia soltera atractiva a sopar. Però el seu pla no sortirà tal i com han previst…
De
Joe DiPietro
Traducció
Jordi Fité
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Àngels Poch
Jordi Banacolocha
Marissa Josa
Jaume Pla
Míriam Alamany
Xavier Ripoll
Il·luminació
Pep Barcons
Escenografia
Oriol Broggi i Carles Pujol
So
Oriol Broggi
Vestuari
Marta Pelegrina
Caracterització
Toni Santos
Perruqueria
Esther Sànchez
Regidoria
Marc Serra
Tècnic funcions
Joan Delshorts
Construcció d’escenografia
Taller d’Escenografia Sant Cugat
Una producció de La Perla 29 amb la col·laboració de Teatre-Auditori Sant Cugat
M’imagino que una nit he anat al teatre, a veure Passat el Riu, de Joe Dipietro. I ara vaig cap a casa (mediterrànean House) i penso, emocionat, en
No sabria dir què és exactament allò que més m’atrau de Nick, el protagonista d’aquesta trista comèdia, però sí que sé que els seus quatre avis han esdevingut uns habitants del meu món personal. He quedat atrapat amb ells.
A través d’ells. Perquè són com els meus.
El meu món: familiar i mediterrani, lluitant durament, però amb finesa, amb el món Nord-americà: liberal i anglosaxó.
Els meus avis, els meus pares que fan d’avis a les meves filles, la família, els diners i la feina...
M’agrada el teatre de les grans Històries. Aquelles que són, per allò que expliquen i pels seus personatges, línies indestructibles que arriben al cor i a l’estómac. Si a més a més passen pel cap m’atrapen durant temps. I les recordo.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
