Tartuf, o l'impostor

L’acció de Tartuf o L’Impostor, transcorre en un espai únic: una sala, o repartidor, de la casa burgesa d’Orgon a París. Espai únic, amb terra de fusta, paret de fusta; material vell, treballat, gastat: de casa vella o de teatre vell, que primer de tot, i abans que res, ha estat molt viscut. En aquest espai reduït i tancat trobem els nostres personatges de l’antiga comèdia de Molière. Un espai de tota la vida, per a una text de tota la vida. Una cosa ha canviat, però. Els actors són vius, moderns, molt propers. El llenguatge també ha canviat: és català que es parla actualment. La visió de l’espai, dels personatges i del seu text, és doncs feta des del present, l’any 2000. L’espai se’ns presenta despullat. Els personatges, tenen semblances evidents, amb personatges d’avui en dia. Els actors els coneixem, els hem vist en comèdies diverses, pel carrer i fins i tot a la televisió, que és actualment més real que la mateixa realitat.

Una co-producció de Festival Grec 2000, Versus Teatre i Teatre el Passadís