Luces de bohemia

Vivim uns temps d’uniformitat. Suportem, per exemple, una gran crisis però no se’ns permet qüestionar el sistema. No podem ser clars i dir: “senyors: això no funciona”. No, hem de creure, hem de ser uniformes. Vivim uns temps d’uniformitat i d’uniformats on queden pocs bojos, ya no hay locos amigos, ya no hay locos... i encara menys pensadors que vulguin o sàpiguen transmutar la realitat.

Max Estrella és un personatge que habita un espai estrany. Un espai que es troba entre la vida d’ordre, la vida com cal, i la bohèmia, la vida de l’art. Fora del sistema, el gran poeta espanyol ha rebutjat per sempre l’Acadèmia i l’estil de vida obedient. És l’artista, el pallasso i l’escriptor perfecte. Viatja per Madrid com un Don Quijote que juga amb la sort, que qüestiona el que veu i mira les coses des d’un altre punt de vista. I amb la seva ceguesa hi veu clar. Travessa el llindar i és capaç, com pocs, de veure més enllà de la uniformitat que l’envolta.

Valle-Incán va escriure Luces de bohemia des d’una actitud crítica radical respecte a l’Espanya oficial del seu temps, essent molt conscient que el sistema polític de la restauració estava esgotat i que per un costat anaven els polítics i per un altre la realitat social. Va denunciar els excessos del sistema, a través de la sàtira. I l’obra realment va més enllà, explicant una manera d’entendre la cultura espanyola y al mateix temps proposant una visió ben tràgica de la existència. Entre la sàtira i l’elegia grotesca trobem el recorregut complert de l’Esperpento. En Max Estrella s’encarna l’artista bohemi del canvi de segle anterior, per passar revista, al fracàs de les seves idees i a les seves contradiccions, amb un cert to elegíac. Tot això ho copio d’un llibre de Jesús Rubio Jiménez, i encara més avall llegeixo: Valle-Incán té la habilitat de sintetitzar elements diversos i concrets, a la vegada que pot plantejar grans preguntes.

És així com Luces de bohemia és un repàs de l’actualitat política i social espanyola, i una profunda reflexió sobre la cultura espanyola i, a la vegada, sobre la existència.

Oril Broggi