El rei Lear

Aquesta és una obra gran, brutal. Els personatges, tots, són meravellosos. La història és com veureu o sabeu, preciosa.

És una gran illusió poder tornar a portar a Barcelona, a la Biblioteca, aquest muntatge, que al llarg dels darrers mesos ha anat visitant algunes ciutats i pobles de Catalunya, fent una gira amb una vintena d’actuacions.

L’ancià rei Lear decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles guiant-se per l’amor que demostra cadascuna. Comet l’error, però, de dividir les terres entre les seves dues filles grans, les aduladores Goneril i Regan. La més petita, Cordèlia es nega a entrar en el joc humiliant del seu pare amb les seves germanes, i és enviada a l'exili, desterrada. Goneril i Regan deixen aviat al descobert el seu caràcter cruel i neguen recer al seu pare. Lear s’endinsa en una tempesta (real i mental) en companyia dels seus pocs fidels. El dolor el fa embogir. Mentrestant, Goneril i Regan es disputen l’amor d’Edmund i al mateix temps, el poder del regne. Cordèlia torna del seu imposat exili amb l’exèrcit francès disposada a combatre, amb l’ajuda de Kent, contra les seves germanes usurpadores. El joc de traïcions i rivalitats inicia un combat ferotge amb la tristesa, la solitud, la vellesa i la mort, molt propera en el darrer acte.

El Rei Lear és potser l’obra més difícil i més complexa de Shakespeare i s’ha lligat sempre a la maduresa i a la gent “gran”. Però a nosaltres, una companyia prou jove, això no ens fa por perquè concebim el teatre com una festa. Una celebració que ens uneix amb el nostre públic i amb els nostres autors. Voldria que el nostre Lear fos això: una festa. Una festa per als sentits i les emocions; alguna cosa important per al nostre teatre i la nostra vida. I quan dic nostra vull dir, evidentment, vostra. Finalment, donar-vos de nou les gràcies, per la vostra - difícil i preciosa - atenció.

Oriol Broggi