Un espectacle que neix del confinament, de la necessitat de cridar i cercar la bellesa en un món incomprensible. Amb un format híbrid que barreja el teatre de text i la realització cinematogràfica en directe, és una obra enèrgica i contundent com les emocions desbordades d'un adolescent.
Qui no s’ha despertat algun cop amb el buit a dintre? Amb unes ganes irrefrenables de ser lliure i de viure convençut que l’amor i la bellesa poden absolutament amb tots els horrors. Amb la convicció que cal deixar enrere les rutines asfixiants i les normes absurdes, el prosperar insignificant i la distància trista. Qui no espera retrobar-se algun dia amb la infantesa abandonada? On la voluntat i la sorpresa i l’amor i el rebuig i la son i l’eufòria eren tant intenses que el món i la vida eren una mateixa cosa, i valien la pena.
Wajdi Mouawad ens porta aquesta vegada al nucli de l’adolescència, en el trànsit entre la infantesa que s’ha de deixar enrere i l’edat adulta que no es vol assumir. Assedegats de vida, volent palpar l’infinit amb el palmell de la mà i encabir-lo endintre, Murdoch, Norvège i Boon entrecreuen els seus camins on la bellesa i l’absurd es juguen en un pols la seva supervivència. Murdoch es lleva un matí decidit a vomitar verbalment tota la ràbia que acumula davant d’un món al que no troba sentit ni esperança. Norvège s’ha tancat a la seva habitació des de fa dies i no en vol sortir o és incapaç de fer-ho. Boon somia ser escriptor i fer créixer la bellesa d’aquest món.
Quinze anys més tard Boon, convertit en antropòleg forense, reconeix en unes restes trobades al fons del riu Saint Laurent el cadàver de Murdoch, que havia desaparegut misteriosament. Això el porta a rememorar la seva adolescència i els seus somnis abandonats. I descobreix que la set insaciable de sentit i bellesa de Murdoch i Norvège els acaba unint per sempre, de manera sorprenent, traspassant els límits entre realitat i ficció. Aquest descobriment torna a obrir el crit vital de l’adolescència, massa sovint sepultat malgrat el temps que ens toca viure. Qui no s’ha despertat algun cop amb el buit a dintre? I què n’ha fet?
De
Wajdi Mouawad i Benoît Vermeulen
Traducció
Ramon Vila
Direcció
Oriol Broggi
Ajudant de direcció
Albert Reverendo
Amb
Guillem Balart
Sergi Torrecilla
Carla Vilaró
Col·laboracions repartiment audiovisual
Clara Segura, Ivan Benet i Xavier Ruano
Disseny de vídeo
Francesc Isern
Disseny de so
Damien Bazin
Realització de vídeo en directe
Francesc Isern, Cesc Pastor i equips tècnics de La Perla 29
Regidor d’espai
Marc Serra
Concepció gràfica
Carla Vilaró
Atenció al públic
Ailin Migliora, Juan Boné i Marc Serra
Una producció de La Perla 29 amb la col·laboració del festival grec de Barcelona 2020
Per què Assedegats ens sembla una proposta adient per aquest moment?
Ens trobem davant d’un text de teatre formal de Wajdi Mouawad i Benoït Vermeulen on es barreja la comèdia, la tragèdia i el drama. És un trasbals total on les emocions són a flor de pell. Mouawad narra com ningú la intensitat del moment i ens fa viure la tragèdia grega d’una forma diferent, ens la fa redescobrir amb uns ulls absolutament contemporanis.
El tema central d’Assedegats es desenvolupa al voltant d’un treball que han de fer dos adolescents per parlar sobre el concepte de bellesa. Per realitzar-lo hauran de fer entrevistes a les persones del seu barri. Els costa trobar respostes a preguntes que semblen senzilles com per exemple: què és per a tu la bellesa? Descobreixen que la gent viu lluny d’aquestes preguntes. Les entrevistes les hauran d’enregistrar en vídeo. I per acabar el treball hauran d’elaborar una obra de teatre amb aquests elements audiovisuals. Què passa quan la gent jove es pregunta per la bellesa del món que l’envolta? Què passa quan la gent jove no troba la bellesa enlloc i no sap explicar-la?
L’estructura de l’obra està pensada de manera aïllada per a cada personatge. Són monòlegs, amb algun moment puntual de petits diàlegs. El temps va endavant i endarrere. Les imatges del present, del passat i del futur es poden veure a través de les projeccions i de les pantalles. Un text que parla dels joves i que portarem a escena amb una companyia molt jove. Un projecte que no teníem previst en iniciar la temporada 2019-20 i que quan el text se’ns va creuar pel davant no vam poder sinó portar-lo a escena. Ningú havia imaginat al mes de febrer quan vam decidir fer aquesta producció que tindria tant de sentit i que seria un camí tan diferent.
Oriol Broggi
Disponibilitat
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
C/ Carme, 44 1r 2ª
Tel. 93 217 17 70
C/ Hospital, 56
Tel. 647 29 37 31
(a partir d'1h i 1/2
abans de la funció)