Acorar

De Toni Gomila, Direcció de Rafel Duran

Data
Del dc. 23.10.19 al dg. 27.10.19
Durada
1h

Acorar es va estrenar un dia d’octubre de l’any 2011 i des de llavors no ha deixat de representar-se als escenaris de les Illes Balears, Catalunya, País Valencià i fins i tot a Buenos Aires, Lima i Montevideo, en aquest cas dins el Festival Temporada Alta. El monòleg escrit i interpretat per Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran ha superat totes les expectatives i arriba al Teatre La Biblioteca, que es converteix en “ca nostra”.

Sinopsi

Una veu sorgeix d’entre nosaltres per expressar el plany. Planyem la defunció d’un món, d’una realitat esvanida, la qual anomenem ‘la nostra’, no tant perquè la posseïm, sinó perquè ens defineix.
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que - encara - existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.

Fitxa artística

De
Toni Gomila
Direcció 
Rafel Duran
Ajudant de direcció
Antònia Jaume

Amb
Toni Gomila

 

Espai escènic i vestuari 
Rafel Lladó
Il·luminació i so 
Rafel Febrer
Construcció 
Kake Portas
Pintura tèxtil 
Pere Terrassa
Màscara 
Margalida Munar
Veus en off 
Antònia Jaume i Miquel Àngel Torrens
Vídeo 
Jaume Miralles
Assessorament Lingüístic 
Margalida Quetglas
Fotografia 
Francesc Meseguer
Comunicació  
Cristina Bugallo
Producció executiva 
Toni Gomila i Cristina Bugallo

Una producció de Produccions de Ferro

Galeria imatges secundària (slide)
Apunts de direcció

UN VUIT QUE ÉS L’INFINIT

Caminant per fora vila, trepijant terrossos i pedra, trobam una fita, altre temps enterrada a l’indret exacte i primíssim on es besen els llindars que separen els veïns. Es veu que un dia vaig ensopegar amb la punta d’una d’aquestes pedres i es va alçar. Avui fa vuit anys que estrenàrem Acorar, i desenterrant aquella pedra vaig moure de lloc les fites, els límits i les pors, i s’obriren portals i tanques. I el cel.

Avui les fotografies d’aquell moment, la cartografia recorreguda, les coneixences, les lliçons i tantes coses viscudes es presenten tenyides d’un goig petit que ens fa veure la fortuna que és créixer amb aquest ofici del teatre, quant i més quan els teus contemporanis en valoren l’esforç i el significat, i el fet efímer de sortir a explicar una història roman fixat en la seva memòria i el fa perdurable.

Potser ens mancava una cosa. Potser era que havia de ser així. Potser és ara que agafarem volades noves. Potser serà a la Biblioteca on tornarem esser feliços. Una biblioteca de pedres que parlen, de terra que alena, de paraules que ens toquen, acaronen i feren, i on els papers s’encarnen i viuen. Un cau de persones que ho viuen. Potser si que no haguéssim estat complerts sense haver tocat mare a sa biblioteca.

Pensàvem que contaríem una història sobre el sacrifici del porc, sobre la mort, sobre Mallorca ferida, i descobrírem que només sabem viure i parlar de la vida. I és en aquest espai on vaig aprendre a dir ‘Vida, vida, vida!’  i ara hi som, amb un vuit a l’esquena perquè el teatre en tombi les certeses i ens en faci la forma d’un infinit de vida, sense fites ni veïns, tot u.

Acorar és tenir els peus arrelats a terra, a la terra, única forma possible d’aprendre, de viure, de volar.

Toni GomilaManacor, set d’octubre de dos-mil denou.

CALENDARI

Disponibilitat

Alta disponibilitat
Mitja disponibilitat
Baixa disponibilitat
Últimes entrades
Exhaurides
Dimecres
23
oct. 2019
Teatre La Biblioteca  Finalitzat
Finalitzat
Diumenge
27
oct. 2019
Teatre La Biblioteca  Finalitzat
Finalitzat