Connectar dins l’abisme de la ficció

Torna Canto jo i la muntanya balla

Hi ha obres que viatgen i retornen perquè ens transporten al record de la paraula poètica. Tenen aquell esperit abismal que ens rescata de l’esperit del temps i ens connecta amb el jo que compartim sota les nostres diferències. És el mateix esperit de les rondalles ancestrals on descansen les arrels dels costums que hem heretat dels nostres avis i que ells també havien heretat dels seus. Hi ha obres que ens ensenyen la immensitat de la que som capaços i alhora ens mostren la nostra petitesa dins l’ordre universal.

Canto jo i la muntanya balla conté un d’aquests esperits abismals. Segurament és una mena de dona d’aigua que vetlla per com expliquem la seva història, que es transmet des de temps remots. Un esperit que traspassa de la novel·la al teatre, i del teatre al cor de l’espectador. En paraules de Kae Tempest: una connexió viva.

Quan vam estrenar l’espectacle el febrer de 2021 i va tenir tant bona acollida ens vam adonar que havíem aconseguit fer vibrar l’esperit abismal de la novel·la d’Irene Solà. En Joan, en Guillem, les músiques de la Judit, la feina de tot l’equip artístic, l’adaptació dramatúrgica de la Clàudia… Tot es va conjurar a favor d’allò únic d’aquesta història, el record poètic que desperta.

A La Perla 29 ens agrada la idea de col·locar-nos davant l’abisme de la ficció. L’abisme d’adaptar les històries d’un format a un altre, transmutar els personatges com si la novel·la i el teatre fossin vasos comunicants, l’abisme d’acostar-nos a l’estrena sense saber del tot si ho aconseguirem, aquells segons de silenci i foscor abans no comença l’espectacle cada vespre… També ens agrada comprovar que les xarxes que hem anat teixint al llarg d’aquests anys de treball ben fet, de convivència, d’un gran respecte per la feina que fem, serveixen justament per creuar aquests abismes. A la sala d’assaig, als espais del Teatre, a les reunions de producció, etc… Aquestes xarxes són els salvavides que permeten domar l’abisme, dirigir-lo, concentrar-lo i projectar-lo amb força per fer realitat la ficció.

Per això és important que torni Canto jo i la muntanya balla. Perquè connecta novel·la i teatre, escriptura i direcció, autora i dramaturga, personatge i intèrpret, lector i espectador. Tots connectats per un esperit abismal que volem que ens faci viatjar molt temps, que ens connecti en una experiència cultural que es multiplica amb la presència de l’altre.

Serem com un record de l’eco de les muntanyes.
Ens veiem al teatre.

Albert Reverendo i l’equip de La Perla 29

Ves a la pàgina de l’espectacle