Cels
De Wajdi Mouawad, Direcció d'Oriol Broggi
Aïllats en un lloc secret, 5 persones que formen part d’una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques i escodrinyar el cel per intentar evitar un imminent atemptat terrorista. No obstant això, quan un d’ells se suïcida, el món personal de cada un començarà a esfondrar-se, alhora que la història mateixa es posa en dubte: És possible que la bellesa del món i la poesia donin a llum als dimonis de la seva pròpia destrucció?
Sobre aquesta obra, l’autor ha dit “per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa”. Cels és l’última obra de la tetralogia La Sang de les promeses, de la que en són part Litoral, Incendis i Boscos.
De
Wajdi Mouawad
Traducció
Cristina Genebat
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Xavier Boada
Màrcia Cisteró
Eduard Farelo
Xavier Ricart
Ernest Villegas
Carles Martínez
Àlex Lópezs
Enric Auquer
Vídeo conferència
Andrew Tarbet, Babou Cham, Shang Ye i Walter Camertone, Susana Huertas, Anna Kaczmarska, Paula Miranda – Polin, Oriol Petitpierre, Maria José Rodríguez, Ed Tati
Veus en off
Laia Battestini, Anna Castells, Pol Corredoira, Cloe Cortina, Marta Figueras, Kamiran Haj Mahmud, Àlex López, Marta Marco, Alfons Nieto, Pau Poch, Clara Segura, Maja Stibilj i Montse Vellvehí
Il·luminació
David Bofarull (aai)
Vestuari
Berta Riera
Disseny de so
Damien Bazin
Disseny audiovisual
Cisco Isern
Caracterització
Àngels Salinas
Ajudant de direcció
Montse Tixé
Col·laboradors audiovisuals
Beatriz Garcia, Albert Prats, Aymar Del Amo
Vídeo Skype
Eladi Sánchez i Oriol Puig
Estudiants en pràctiques de l’ESTAE
Eusebi Romero, Maria Garcia i Joan Boné
Cap tècnic
Guillem Gelabert
Regidor
Marc Serra
Tècnic funcions
Cesc Pastor i Guillem Rodríguez
Fotografia
Bito Cels i Marina Raurell
Disseny gràfic
Oriol Broggi i Pau Masaló
Una producció de La Perla 29
Quan arribes a entendre Cels és potser massa tard. Això em ve al cap quan intento escriure'n alguna cosa.
La sensació de no acabar d'entendre la força que amaga una obra com Cels et va perseguint durant el muntatge, la preparació del projecte. La sensació de no poder preveure el pes i l'efecte de les paraules quan per fi seran dites. La por a no haver sabut preveure la força que tot allò que prepares pot tenir en l'actor, en tu mateix, finalment en l'espectador, el dia que uns quants elements es conjuguen.
Cels és una altra gran obra de Mouawad que tenim la sort de poder assajar, representar. Parla de tantes coses amagades sota una trama trepidant, angoixant i sorprenent, que no ets capaç de copsar-les d'un sol cop. Davant el text et sents petit. Davant els personatges culpable d'alguna cosa que et fa cruixir. M'ha passat més d'un cop de no entendre perquè l'autor conjugava aquelles paraules en aquell moment. I m'ha passat també d'entendre-ho al bell mig d'un assaig. En el moment insospitat d'haver posat en forma teatral una mirada, una pausa, un to de veu.
Els personatges viuen davant teu el calvari de descobrir les parts més fosques de la pròpia identitat: allò que som, en el més profund. I ho fan mentre busquen la identitat d'un nom. Mentre investiguen qui és l'altre. Es troben amb qui són ells, i això passa davant nostre, de manera crua i cruelment. I és extraordinari.
El text és poesia. I és filosofia. I és també teatralitat pura -en el sentit de saber teixir, tramar, organitzar actes alhora reals i alhora ficticis-. I nosaltres som uns privilegiats de poder ser-hi a prop. I els espectadors que la veieu, potser no us agradarà però us farà sentir vius, intel·ligents i lliures. Potser tristos o potser alegres, però vius.
Un cant a la vida com pocs se'n poden viure.
Oriol Broggi
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
