L’orfe del Clan dels Zhao

Hi ha moltes coses que em porten a pensar que L'orfe del clan dels Zhao és un text important, fort i valent per a fer en els nostres dies.

Per una banda, el text de Junxiang ens obre les portes a la dramatúrgia xinesa, quasi als seus inicis. Ens obre una finestra a un món que no coneixem i que la majoria dels nostres espectadors no coneixen. Un món nou, per nosaltres, i alhora tan vell que fa impressió quan en calcules tota la seva grandària i edat.

D'altra banda, l’orfe explica una història de venjances que porta als protagonistes per un món de tragèdia i èpica elevadíssim. Això també se’m fa atractiu. Em recorda a Sòfocles, em recorda a Mouawad... em recorda que els homes vam inventar la tragèdia per explicar-nos la pròpia existència.

Els personatges arriben davant de l'espectador, es presenten, i amb tota la solemnitat expliquen la seva història. A poc a poc ens hi anem submergint, anem entrant en les seves vides. És una manera diferent d'explicar una història, té un regust de fons que ens evoca escenes de Shakespeare, Sòfocles, Brechet o Mouawad.

Cheng Ying, el protagonista ha de fer-se càrrec de l'educació de l'últim supervivent d'un clan, els Zhao, que han estat exterminats pel malvat Du’an Gu. Ying, ha de sacrificar el seu propi fill per la nissaga que representa tots els valors més nobles, i alhora més senzills. La nissaga dels bons homes i dels governants justos, que segueixen els bons codis del llunyà imperi xinès. I aquest és el seu gran drama i aquesta és la seva gran virtut.

Els actors habitaran un espai a quatre bandes, amb el públic que els rodeja, en una nova i arriscada disposició del Teatre Romea, perquè el teatre arribi des de tots els punts, i perquè la història sigui propera i directa. En resum per a fer possible el que busca La Perla 29, una forma especial de trobar-se amb els actors, el públic i les històries.

Oriol Broggi