L'honor és nostre, Sr. Espriu

Un espectacle per a tres veus, i una guitarra. A mig camí entre la lectura i la dramatització. Catalunya vista pel poeta. La creació d’un mite, quasi tràgic, des de Sinera fins arribar a les fonts gregues. La creació d’un univers propi. A falta de tenir-lo, Espriu sent la necessitat de crear-lo. És això el que el diferencia, per a mi, d’altres escriptors catalans. Que detecta aquesta necessitat i s’hi posa, i en fa un univers. Aprofitant personatges del món dels seus estius, i elevant-los a la categoria de personatges de Catalunya. Agafa Arenys que és el seu poble d’estiueig i l’eleva a un lloc mític, que pot ser qualsevol. En fa un univers català, que ha de servir per fer un punt des d’on puguem entendre’ns millor.

Oriol Broggi