Amor Fe Esperança

Quanta força té l’amor? En què tenim fe? És possible mantenir viva l’esperança?

Ödön von Horváth, un dels més grans dramaturgs dels convulsos anys 20 i 30 del segle XX, va escriure aquesta ‘peça popular’ a partir d’un fet de crònica real que li havia explicat un amic periodista. Un noia que ha marxat de casa i que vol ser independent es troba atrapada pels mecanismes socials que, amb la pretensió de controlar i regularitzar la feina i les relacions entre les persones, acaben per ofegar el seu destí. La sanitat, el mercat laboral, l’assistència social, el sistema judicial, l’aparell policial… Horváth ressegueix el periple d’Elizabeth, un cas extret de la vida de cada dia que acaba per convertir-se en una veritable ‘dansa de mort’.

Però malgrat tot, malgrat la fosca premonició que ronda Elizabeth i malgrat la mesquinesa de tots els que l’envolten, la mirada de Horváth manté sempre una estranya calidesa. Amb una personal mescla d’ironia, tendresa i humor negre, Horváth descriu amb nitidesa els somnis i les misèries de la gent del carrer, les classes treballadores i la petita burgesia. En una societat on el feixisme està quallant de manera soterrada, Horváth no salva els bons ni acusa els dolents, sinó que alerta sobre la maldat difosa en tots. Amor Fe Esperança havia de ser estrenada el 1933, però la victòria dels nazis a les eleccions va comportar la immediata prohibició de l’estrena. Avui l’obra, per bé i per mal, manté tota la seva vigència.

Aquesta peça està dedicada a totes les dones i els homes que cada dia se n’han de sortir sols, sense papers, en un món on se’ls vol fer creure que fan més nosa que servei. No sé si és possible creure encara en l’amor, en la fe, en l’esperança. Però sí en el coratge.

Carlota Subirós