28 i mig

Hi ha una sensació de necessitat d’aire que et porta a pensar en un nou espectacle, una sensació d’obrir finestres per mirar l'horitzó que s'hi dibuixa al fons. I aleshores assaboreixes el dubte que et ve mentre penses: és real això que veig? És imaginat? Potser està pintat? This is the question. Questa è la grande maggia...

Sovint ens passa que en obrir les finestres del nostre petit teatre trobem els cels pintats de Fellini, els núvols d'Orson Welles o de John Ford, les preguntes sense resposta de Pasolini, el joc de celles de Marcello Mastroniani, o els cossos extravagants de tants actors i personatges... Quan parlem de la màgia del cine o de la màgia del teatre, parlem de la màgia de la vida. En realitat, quan obrim les finestres, el que més ens agrada de veure és alguna cosa que ens dugui al cap els versos de Verlaine “La vie est là simple et tranquille”: un clar matí d’estiu o un agradable cel de posta sobre el mar en calma. I a partir d’aquí farem el possible per fer-lo arribar als espectadors, a través del nostre llenguatge de teatre.

Aquesta és la nostra feina i el nostre ofici. Mirar les estrelles, enamorar-nos-en, i després intentar evocar-les dins el nostre particular espai de màgia. No és fàcil avui en dia, però les estrelles segueixen allà on sempre han estat i potser ens miren i riuen pel nostre intent de reconciliar idees i persones, tot fent-les retrobar. 28 i mig és un sac foradat de poemes i imatges, un joc diferent, una mirada inventada, un foc nou, que hem trobat necessari.

Hem volgut fer un espectacle que d'alguna manera signifiqui un punt i a part en la nostra trajectòria i que alhora ens permeti revisitar tots els nostres referents. En aquesta mena de psicoanàlisi col·lectiva entre nosaltres mateixos i els nostres espectadors, homenatgem el món de la ficció, del teatre, del cine i de l'art en general, i ho fem a través de la fascinació per Itàlia i de la mirada sempre lúcida de Federico Fellini.

Partint d’això, hem articulat un espectacle manllevant imatges, paraules, situacions diverses i de diversos autors. Buscant les seves connexions i esborrant les seves fronteres. Lligant-les i relligant-les en un remolí de fantasies que s’acceleren en un espiral apassionant, com les pel·lícules de Fellini, on es projecten els dubtes inherents a la creació artística, la crisi vital i personal, la recerca de la felicitat a través de l'art, la infància com a motor del passat o la necessària acceptació de la mort.

28 i mig vol ser una mirada de la vida, de l’art que mira la vida i dels dubtes de totes dues coses, mesclant amb insistència formes i fons. Un espectacle que vol ser una festa per als comediants i, esperem, pels espectadors.

Oriol Broggi