Tots ocells

Fa ja gairebé tres anys que aquest text sobrevola els nostres somnis. Va entrar ben endins meu la primera vegada que el vaig llegir, i penso en ell com una manera de donar continuïtat als grans projectes que volem afrontar des de La Perla 29. Aixecar un gran espectacle a partir d’un text -una altra vegada trencador i tremendament apassionant- de l’autor d’Incendis, Boscos i Cels. Acostar-nos a l’essència d’alguna cosa profunda, colpejar els espectadors i tornar a plantejar-nos el vell dilema del teatre: mirall o martell?  

Recordo els silencis de les grans nits d’estrena, i penso en els nous personatges. I m’emociona pensar com aquests grans actors i actrius donaran forma als seus nous silencis. Com treballarem la dificultat d’entendre’ns. Com trobarem un llenguatge, una llengua.

Aquest espectacle neix d’una necessitat imperiosa de posar-se a assajar i d’ensenyar una història als espectadors. De com explicar-la i fer-la viure, tots junts. Neix de les ganes boges de fer teatre. D’un gran sentiment de col·lectivitat i de la convicció que pot sortir-ne una obra útil i molt estimada; una obra apassionant, fascinant, i necessària.

Oriol Broggi