El zoo de vidre

DE TENNEESEE WILLIAMS

Període: Setembre – Novembre 2024
CALENDARI DE RESERVES OBERT

Més info | Contractació
Sinopsi

El zoo de vidre és el retrat d’una família del sud dels Estats Units de 1930, que travessa l’abisme que s’obre entre les esperances de futur i les crues possibilitats reals. En el petit pis dels Wingfield, Amanda malva per assegurar el que per ella seria un futur millor per als seus dos fills adults, Tom i Laura, mentre arrossega la frustració d’haver estat abandonada pel seu marit.

Tom, que actua també com a narrador de la història, és un jove poeta que treballa en un magatzem per sostenir la família, però desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva sufocant mare. Laura és la germana petita, una noia tímida i tancada en si mateixa i les seves figuretes de vidre, a qui la seva coixesa suposa una gran xacra per relacionar-se amb el món exterior i donar sortida a les seves il·lusions romàntiques. El gran cop de realitat començarà quan Amanda decideixi empènyer-se a buscar un pretendent per a Laura i evitar, així, que els seus dos fills pateixin el que ella ha hagut de viure.

Fitxa artística

De
Tennessee Williams

Direcció i dramatúrgia 
Martina Cabanes

Amb
Laura Conejero
Resta de repartiment en curs. 

 

UNA PRODUCCIÓ DE © LA PERLA 29

Apunts de direcció
 

Quan l’Oriol Broggi em va demanar què en pensava d’El zoo de vidre, vaig haver de ser-li sincera: feia més de vint anys que l’havia llegit i més de deu que n’havia vist una versió meravellosament lliure a un teatret de Buenos Aires... Així que en recordava ben poca cosa, la imatge d’una noia coixa que vivia reclosa en una vitrina entre figuretes de vidre. A l’arribar a casa, la vaig buscar a la meva biblioteca i -ah! els anys…- vaig llegir una altra obra. L’obra d’una mare, l’Amanda, que ofega el seus fills de tant que els mal estima i d’un noi que no pot més, que la set de llibertat l’empeny endavant. L’obra de quatre persones bones que es fan molt mal... Vaig anar a veure a l’Oriol i li vaig dir que estava entusiasmada, que no creia que a l’obra li hagués passat factura el temps, al contrari, quantes famílies, quantes persones viuen soles i rodejades, ells enmig d’aquella grisor, sense entendre’s, sense possibilitat de redempció, la desesperança però també la tendresa... Llavors, l’Oriol, veient la meva il·lusió i, perquè no dir-ho, el meu cacau mental, em va fer el millor regal del món. Em va proposar de dirigir-la, però no tan sols això, em va proposar de dirigir-la de la manera més lliure, gairebé com si fos un assaig, un taller, “no l’acabis, fracassa, juga i experimenta, ja tindràs temps pels èxits!” Imagino que en els dies que corren trobar un artista amb una companyia que s’animi a contractar-ne a una altra, gairebé desconeguda, i li proposi que jugui i que s’equivoqui, no és el més comú. Però aquest no és un lloc comú, el Teatre La Biblioteca és un espai ben singular i espero que el nostre Zoo, ja resulti un fracàs estrepitós o un èxit, també ho sigui.

Martina Cabanas Collell

CALENDARI
EN GIRA