Bolxevics

En aquest temps que hem construït, que ens ha tocat viure o que ens han deixat en herència, molts moviments socials es plantegen què podem fer per salvarnos. Per salvar el planeta, les persones, les relacions socials, les creences, els valors... Tothom veu el món a la seva manera i el vol solucionar com a tal.

BOLXEVICS busca la coherència, la busca per disseccionar-la i trobar el punt essencial del plantejament de l’obra: què vol dir ser coherent? Coherent amb qui? Amb què? La idea contra o a favor d’un mateix? Aprendre o no a prescindir de certs aspectes a favor d’una idea comuna. Compromís és sacrifici? Potser una idea comuna mai serà coherent amb un individu que al cap i a la fi és això, un individu. I no una comunitat. I potser sense un pensament global mai esdevindrem éssers socials, sociables i respectuosos.

Potser tot és qüestió de ser valent o covard. O potser no. I com a actriu jove que sóc, i sense voler posar per davant en el muntatge uns coneixements socials o filosòfics ben petits en el meu bagatge, aposto per la mecànica dels actors, pels tres personatges principals. Per les seves relacions, pors i actituds davant d’una simple però no senzilla pregunta: la fidelitat a una ideologia és compatible amb la nostra vida social, professional i espiritual?

BOLXEVICS és un text que adoro i admiro, perquè em sento identificada com a actriu, part integrant de Companyia Solitària i com a persona. I perquè aquesta “tragicomèdia revolucionària” és la carta de presentació definitiva de la nostra companyia: on tot es discuteix, s’argumenta i es qüestiona. Esgotador però realment gratificant. I amb tot això veig que no puc deixar de fer preguntes. Ho sento. Responeu-les i salveu-me. Però salvar-me de què?

Júlia Barceló