El zoo de vidre
De Tennessee Williams, direcció de Martina Cabanas
El zoo de vidre és el retrat d’una família dels Estats Units que, patint les conseqüències del crac del ’29, travessa la frontera entre les esperances de futur i les crues possibilitats reals. En el petit pis dels Wingfield, l’Amanda malda per assegurar el que per ella seria un futur millor per als seus dos joves fills, Tom i Laura, mentre arrossega la frustració d’haver estat abandonada pel seu marit.
En Tom, que actua també com a narrador d’aquesta història de records i fragments de memòria, és un jove poeta que treballa en un magatzem per sostenir la família, però desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva sufocant mare. La Laura és la germana petita, una noia tímida i tancada en si mateixa i en les seves figuretes de vidre, a qui la seva coixesa suposa un gran estigma per relacionar-se amb el món exterior i donar sortida a les seves il·lusions romàntiques. El gran cop de realitat començarà quan l’Amanda s’entossudeixi a buscar un pretendent per a la Laura intentant evitar, així, que els seus dos fills pateixin el que ella ha hagut de viure.
De
Tennessee Williams
Direcció i traducció
Martina Cabanas
Amb
David Anguera
Laura Conejero
Clara Moraleda
Roger Torns
Ajudant de direcció
Núria Orellana
Escenografia, vestuari, so, il·luminació
La companyia amb els equips de La Perla 29
Regidors
Pol Quintana i Judit Vidal
Tècnica funcions
Maria Vaillo
Atenció al públic
Eva cartañà i Núria Ubiergo
Tècnics en pràctiques ESTAE
Anton Condal i Mei Ventura
Fotografia
Bito Cels i Núria Gámiz
Disseny cartell
Pau Masaló
Vídeo promocional
David Andreu
Una producció de La Perla 29
Quan l’Oriol Broggi em va demanar què en pensava d’El zoo de vidre, vaig haver de ser-li sincera: feia més de vint anys que l’havia llegit i més de deu que n’havia vist una versió meravellosament lliure a un teatret de Buenos Aires... Així que en recordava ben poca cosa, la imatge d’una noia coixa que vivia reclosa en una vitrina entre figuretes de vidre. A l’arribar a casa, la vaig buscar a la meva biblioteca i -ah! els anys…- vaig llegir una altra obra. L’obra d’una mare, l’Amanda, que ofega el seus fills de tant que els mal estima i d’un noi que no pot més, que la set de llibertat l’empeny endavant. L’obra de quatre persones bones que es fan molt mal... Vaig anar a veure a l’Oriol i li vaig dir que estava entusiasmada, que no creia que a l’obra li hagués passat factura el temps, al contrari, quantes famílies, quantes persones viuen soles i rodejades, ells enmig d’aquella grisor, sense entendre’s, sense possibilitat de redempció, la desesperança però també la tendresa... Llavors, l’Oriol, veient la meva il·lusió i, perquè no dir-ho, el meu cacau mental, em va fer el millor regal del món. Em va proposar de dirigir-la, però no tan sols això, em va proposar de dirigir-la de la manera més lliure, gairebé com si fos un assaig, un taller, “no l’acabis, fracassa, juga i experimenta, ja tindràs temps pels èxits!” Imagino que en els dies que corren trobar un artista amb una companyia que s’animi a contractar-ne a una altra, gairebé desconeguda, i li proposi que jugui i que s’equivoqui, no és el més comú. Però aquest no és un lloc comú, el Teatre La Biblioteca és un espai ben singular i espero que el nostre Zoo, ja resulti un fracàs estrepitós o un èxit, també ho sigui.
Martina Cabanas Collell
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
