En la mesura de l'impossible
De Tiago Rodrigues, Direcció de Cristina Genebat
A partir del 27 de febrer al Teatre La Biblioteca
D’on neix l’impuls d’ajudar sense esperar res a canvi? Per què alguns volen un món millor, tot i saber que és impossible canviar-lo? Què és el que ens fa humans? Quatre actors s’adrecen a nosaltres com si responguessin a les nostres preguntes: com dirigir un camp de refugiats? Com enfrontar-se a una decisió de vida o mort? Com tornar a casa després de l’horror? Són les veus de treballadors i treballadores humanitaris de la Creu Roja i de Metges Sense Fronteres. Relaten les històries que han viscut, dilemes que han hagut de resoldre, grans interrogants que cada dia apareixen en les coses més quotidianes d’unes realitats molt més properes del que podríem pensar. Fora del sentimentalisme o el moralisme, aquestes veus s’expliquen i ens comparteixen la vivència directa de l’impossible.
De
Tiago Rodrigues
Direcció i traducció
Cristina Genebat
Amb
Joan Amargós
Màrcia Cisteró
Andrew Tarbet
Elena Tarrats
Música i vídeo en directe
Mürfila
Espai
Bibiana Puigdefàbregas
Llums
Guillem Gelabert
So i vídeo
Mürfila
Vestuari
Gina Moliné
Ajudant de direcció
Emma Arquillué
Una producció de La Perla 29
Llegeixo “En la mesura de l’impossible” en un moment vital de gran impotència pel que fa al caire hostil i bel·licós, tan mancat de compassió, que està prenent aquest nostre segle XXI. Aquest segle que ens va tan gros i que sembla que, irremeiablement, se’ns escaparà de les mans.
“En la mesura de l’impossible” se’m revela com un text punyent. Necessari. El Thiago Rodrigues el va escriure a partir de testimonis reals de treballadors humanitaris de Creu Roja i de Metges sense fronteres, amb l’ànim de posar en primer pla la feina d’aquestes persones. Els treballadors de “l’impossible”. Nosaltres també ho volem fer.
Un personatge, només començar la funció, sentencia: “Hauria de ser un espectacle en tres actes. Acte I: Jo salvaré el món. Acte II: Jo no salvaré el món. Acte III: El món no pot ser salvat.”
Jo no estic segura de si el món pot ser salvat o no i tampoc no estic segura que preguntar-s’ho no sigui una absoluta ingenuïtat. El que sí que crec és que el mon pot ser explicat i que ha de ser explicat i que aquesta és la missió de la cultura en general i del teatre, en aquest cas.
Ens disposem a presentar una funció que, malgrat que s’acosta al teatre documental, tindrà la voluntat de sostenir la poètica del text del Thiago Rodrigues, d’acompanyar-la, de defensar-la. “En la mesura de l’impossible” possibilita parlar de l’impossible. Reflexionar sobre l’impossible. Relata l’horror de la guerra sense caure en sentimentalismes ni morbositats. Amb cura. Amb contundència. Amb respecte. I, encara que sembli “impossible” amb una certa dosi de sentit de l’humor.
Aquest text que ens va robar el cor a tots des de la primera lectura ens acosta a uns personatges concrets, quatre treballadors humanitaris, per fer-nos testimonis d’unes vivències en primera persona que, sens dubte, ens arribaran a l’ànima. Esperem que així sigui. Perquè aquests personatges, com cadascú de nosaltres, son peces minúscules d’uns engranatges immensos, i perquè l’impossible, és innombrable, incomprensible, intangible i no l’arribarem a copsar mai, però, amb sort, encarant-nos a l’abisme, potser el podrem intuir una mica i això ja serà molt. En tot cas, avui, il·lusionats, no volem deixar d’intentar-ho.
Cristina Genebat
Disponibilitat
nostra newsletter
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
