Trau

Just ara fa 4 anys que vam estrenar TRAU. Després de 9 mesos de creació. Ja havia fet espectacles de clown, amb energia i bogeria, i la curiositat em va portar a voler fer un espectacle poètic, visual. Amb ganes de provar coses noves, i de poder-me equivocar. Ho vam crear amb la companyia i amb la complicitat de la família (dedicada al món dels titelles). Una creació a foc lent. Tenia ganes d’investigar i tirar endavant un treball que, a banda de fer una mica de riure, emocionés. Hem estat de gira per l’estat, i també a la Xina. I esperem seguir girant per molts llocs més. Just després d’estrenar, hi havia gent d’aquí a qui se li feia estrany que hagués fet aquest espectacle. “Per què ho has fet? Si ara ja tenies la fórmula”. Suposo que esperaven que amb 27 anys i dos espectacles a l’esquena, ja hagués seguit fent sempre el mateix. Però ens dediquem a aquesta professió per sentir-nos vius, per provar, per ser curiosos.

Recordo la meva mare venir al camerino just després de l’estrena i dir: hi ha una xinesa que està plorant i s’està esperant. I allà vam anar. A Barcelona, serà el tercer cop que hi actuem. Just després de l’estrena ens vam instal·lar a l’Almeria Teatre. Més tard al Lliure de Gràcia. Ara a la Biblioteca. Un espai on fa molt de temps que volíem actuar. Hem anat descobrint que, si no pares mai de picar pedra, les coses acaben arribant. TRAU ens ha fet conèixer un món nou, i un munt de gent nova. Per exemple, els Love of Lesbian, que després de veure l’espectacle em van proposar de crear i dirigir una gira per ells. I això vam fer: “Miralls & Miratges”. Un altre cop amb la companyia, amb la família. I vam marxar junts de gira. I més tard Txarango, amb qui també va passar una cosa similar. És a dir, coses que no podíem ni imaginar, i que ens han acabat passant. I ara, si ho voleu, desconnectem del dia a dia, i compartim un moment.

Guillem Albà