Traduccions/Translations

Recordo, ja fa molts anys, el dia que van parlar de Casablanca a Qué grande es el cine. Un d'aquells tertulians que fumaven i parlaven de cinema amb passió i coneixement, va explicar que Casablanca és una pel·lícula que no té gènere: hi ha amor, intriga, política, aventures, humor. És impossible dir de què va, perquè va de tot.

Dir de què va Translations també és molt difícil, perquè també va de tot. Intenta respondre a la inexplicable substitució del gaèlic per l'anglès en la història recent irlandesa. Reflexiona sobre el paper i el valor de l'educació. Indaga en la destrucció del món rural  - feréstec, pur i culte-, per deixar pas a l'eficàcia -asèptica, monolingüe i comercial- de l'imperi. Ens explica la impossible història d'amor  entre un colonitzador i una colonitzada. Aborda amb subtilesa i autoritat la relació de la llengua amb la identitat i el paisatge. I, potser per sobre de tot, ens explica com s'enfronten els membres d'una comunitat als grans canvis. Aquí rau, possiblement, la major grandesa de Translations:  sense paternalismes i sense prendre partit, ens explica com viuen les persones els moments decisius amb una profunda empatia i una enorme humanitat.

Es fa difícil d'entendre per què a Catalunya encara no s'havia muntat una peça que ens parla tan directament a nosaltres, els catalans; potser la peça esperava un moment d'una intensitat i agitació política com el que estem vivint per ser representada. No ho sé. Perquè en realitat Translations no busca convèncer de res, i deixa en l'aire més preguntes que no pas respostes. Sigui com sigui, és un honor i un orgull haver-la dirigit amb la complicitat i l'entrega del formidable equip d'actors que la representa; espero que gaudiu tant veient-la com nosaltres ho hem fet preparant-la.

Ferran Utzet