28 i mig

Aquestes fronteres invisibles de les que parla el Jeroni són les finestres obertes que des de La Perla hem evocat tantes vegades. Aquella sensació d’obrir finestres per mirar l'horitzó que s'hi dibuixa al fons. Aquest dubte que et ve i penses: és real això que veig? és imaginat? potser està pintat? This is the question. Questa è la grande maggia...

Sovint ens passa que en obrir les finestres trobem el setè cel del Sisa, els cels pintats de Fellini, els núvols d'Orson Wells, també els de John Ford, les preguntes sense resposta de Pasolini, el joc de celles de Cary Grant, o les cames de Grace Kelly... Quan parlem de la màgia del cine, o la màgia del teatre, parlem de la màgia de la vida. En realitat el que més ens agrada de veure quan obrim les finestres és un clar matí d’estiu, a partir d’aquí farem el possible, si cal malabarismes, per fer-vos-el arribar, a través del nostre llenguatge i amb tot el nostre artifici.

Aquesta és la nostra feina i el nostre ofici. Mirar les estrelles, enamorar-nos-en, i després intentar evocar-les dins el nostre petit espai de màgia. No és fàcil avui en dia, però les estrelles segueixen allà on sempre han estat, i potser en veure el que fem riuen...

28 i mig és alguna cosa que no havíem fet fins ara, un sac foradat de poemes i imatges, un joc diferent, una mirada inventada, un foc nou, que hem trobat necessari.

Oriol Broggi