La mort d’Ivan Ilitx

La mort d’Ivan Ilitx és la crònica de la fi de la vida d’un jutge mediocre i ambiciós, que viu atrapat en l’ambient mesquí i poc humanitzat que ell mateix ha anat construint al seu voltant. En realitat, el text de Tolstoi és també moltes altres coses: és un viatge interior a través de les vivències d’un home - com podria ser qualsevol de nosaltres - que constata, perplex, que no està preparat per assumir la mort que s’acosta de forma inesperada i inexorable.

El text és tan bonic, tan preciós, que no ens en podem estar d’explicar-lo i de dir-lo als quatre vents. Crec que és just l’intent de portar-lo a escena i reprendre’l ara, passats alguns anys. Deixeu-me fer una trampa i manllevar a Thomas Mann el text del pròleg de la seva Muntanya Màgica, és ben bé el que jo voldria expressar abans de mostrar-vos la nostra obra:

"Volem explicar la història de Hans Castrop (en aquest cas la d’Ivan Ilitx), i no pas per ell, sinó per la història mateixa, que ens sembla d’allò més digna de ser explicada. D’aquesta història, en fa molt temps, ja està com qui diu tota coberta de noble verdet històric i s’ha de narrar per força en la forma del pretèrit més anterior. Això no seria cap inconvenient, sinó més aviat un avantatge; perquè les històries han de ser passades i es podria dir que, com més ho siguin, millor pel que fa a la seva essència i per al narrador que evoca, murmurant, l’imperfet. (...) La contarem detalladament, amb cura i precisió, perquè, la diversió o l’avorriment d’una història, ¿que potser han depès mai de l’espai i el temps que ocupava? Sense témer el mal regust de la meticulositat, més aviat som del parer que només allò minuciós és realment distret. Per tant, el narrador no enllestirà pas la història de Hans (Ivan Ilitx) en un girar d’ulls. És millor que no compti prèviament quant de temps terrenal se li escolarà mentre el té enxarxat. Així doncs, comencem."

Thomas Mann

Oriol Broggi