“Tremolo, sí. Perquè tinc la sensació que les estrelles s’han acostat uns mil·límetres a nosaltres amb la idea d’evocar aquella nit on tot, finalment, es va articular.”
L'obra desapareguda a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad. Després d'Incendis i Cels ara produirem Boscos, també traduït per Cristina Genebat. Amb un gran repartiment amb un text impactant, somiador, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica sobre el mal, les guerres i la història d'Europa. I aquests llaços de sang són inevitables i destructius. Aquesta vegada centrant-nos en l'Europa actual, des de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. Boscos coincidirà amb l'estrena de la presentació d'una publicació de Periscopi de la tetralogia sencera i completa de Wajdi Mouawad.
Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat, que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.
De
Wajdi Mouawad
Traducció
Cristina Genebat
Direcció
Oriol Broggi
Amb
Màrcia Cisteró
Cristina Genebat
Marissa Josa
Clara de Ramon
Xavier Ricart
Xavier Ripoll
Marc Rius
Carol Rovira
Xavier Ruano
Sergi Torrecilla
Ramon Vila
Llums
Pep Barcons
Vestuari
Annita Ribera
Vídeo
Francesc Isern
So
Damien Bazin
Caracterització
Helena Fenoy i Marta Ferrer
Ajudant de direcció
Anna Castells
Confecció de vestuari
Tània Carvajal, Irene Fernández, Giulia Grumi i Goretti Puente
Suport tècnic muntatge
Fer Acosta, Ixent Genevat, Jordi Larrea, Dani Pino, Guillem Rodríguez i Òscar Villar
Ajudant de vestuari en pràctiques de l’IT
Macarena Palacios
Tècnics en pràctiques de l’ESTAE
Uriel Ireland i Esther Porcel
Regidors
Anna Cuscó, Paula Rodríguez i Marc Serra
Tècnics
Juan Boné i Irene Ferrer
Atenció al públic
Mireia Colomer i Núria Ubiergo
Fotografies del procés d’assaig
Roser Blanch
Fotografies de l’espectacle
Bito Cels
Disseny gràfic
Andrea Gusi
Il·lustració
Lino
Una producció de La Perla 29
A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Des de l’inici de l’obra de Mouawad intueixo que les paraules parlen però que l’important s’amaga... alguna cosa s’expressa per sota. Els personatges parlen, i per sota un riu de profunda tristesa els alimenta. Alguna cosa hi ha soterrada. La història no és la història que veiem en primer pla, sinó que l’important és allò que desvetlla el sotabosc. Allò amagat. Una secreta pena. Una profunda tristesa. Immensa, i desoladora.
I cada frase és un cop de puny. Com dir-la amb prou energia? Com trobar la força per seguir vivint en ella, després d’haver-la dit, després d’haver-la escoltat. O potser haver-la dit en veu alta i haver-la escoltat ens n’allibera, perquè és com si en fer-la present haguéssim travessat, pel mig, aquesta tan intensa pena. Vet aquí la immensa sort que tenim en fer i en anar al teatre. Vet aquí la redempció si és que aquesta és possible. Vida salvada, vida robada, vida donada.
La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor. M’agradaria haver escrit aquest gran poema sobre el nostre temps, i el dels nostres pares i el dels nostres avis. M’agradaria haver-lo escrit, i poder dedicar-lo als meus pares. No l’hem escrit nosaltres, però tenim la sort de representar-lo avui, davant vostre, de dir-lo, de fer-lo present. I en dir-la i sentir-la ens sentim fills, pares, germans, amics. Lliures per uns instants.
Oriol Broggi
Disponibilitat
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
C/ Carme, 44 1r 2ª
Tel. 93 217 17 70
C/ Hospital, 56
Tel. 647 29 37 31
(a partir d'1h i 1/2
abans de la funció)